Concerts anteriors

Concerts realitzats per l'Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu al llarg de la temporada 2016/17

Rèquiem de Mozart

SANT CUGAT

Teatre-Auditori
26 novembre 2016
21h
 

VIC

L'atlàntida
18 novembre 2016
20:30h

DIRECTOR MUSICAL
Josep Pons

PIANO
Ignasi Cambra

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

DIRECTORA DEL COR
Conxita Garcia

Repartiment

Elena Copons, soprano
Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano
David Alegret, tenor
José Antonio López, baríton

Programa


Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg,1756 - Viena, 1791)

Música per a un funeral maçònic (Maurerische Trauermusik), KV 477 (479a)

Concert per a piano núm. 23 en La major, KV 488

Allegro

Adagio

Allegro assai

Ignasi Cambra, piano

 

PAUSA

 

Rèquiem en Re menor, KV 626

(Versió Sussmeyer)

I. Introitus

  Requiem

II. Kyrie

III. Secuentia

  Dies irae

  Tuba mirum

  Rex tremendae

  Recordare

  Confutatis

  Lacrimosa

IV. Offertorium

  Domine Jesu

  Hostias

V. Sanctus

VI. Benedictus

VII. Agnus Dei

VIII. Communio

  Lux aeterna

'Carmina Burana', una cantata màgica

Palau de la Música
Dijous 27 d'abril 2017
20h

Fitxa artística

Paula Sánchez-Valverde, soprano
Carles Pachón, baríton
Juan Noval-Moro, tenor

Cor i Orquestra Gran Teatre del Liceu
Josep Pons, director
Conxita Garcia, directora del Cor

Polifònica de Puig-reig
Josep Maria Conangla, director
Emmanuel Niubò, director del Cor

Cor Vivaldi Petits Cantors de Catalunya
Òscar Boada, director

Programa

C. Debussy
Nocturnes

C. Orff
Carmina Burana

El repertori simfònic sempre ha estat una de les millors referències per valorar la qualitat d'una orquestra operística, més enllà del fossat del seu teatre. Sota aquesta inspiració, el titular de l'orquestra del Gran Teatre del Liceu, Josep Pons, sempre ha defensat que una orquestra d'òpera ha de mostrar prou flexibilitat per encarar altres repertoris. En aquest cas, ens proposa una obra misteriosa i singular, Carmina Burana, una de les peces de música clàssica que forma part avui en dia indiscutiblement de l'imaginari popular, tant per les seves grans versions clàssiques com per l'apropiació que n'ha fet la cultura diguem-ne no clàssica (del jazz, el rock i el hip-hop fins a les bandes sonores de pel·lícules com ara Excalibur).

Música salvatge, directa i contundent, que ens pot entusiasmar perquè parla sobre beure com si fos l'últim dia i llibertinatges de tota mena, però que al mateix temps, ai!, conté reflexions angoixades sobre la nostra mortalitat. Inspirat en un recull de poemes medievals del segle XIII, Carl Orff, el seu compositor, va crear, sens dubte, una de les partitures immortals del segle XX que encara avui apel·la a les nostres emocions amb cantants al límit, una orquestra a tot drap sobre ritmes enfollits i percussions desenfrenades. El que dèiem: música que no s'oblida.