Totes les noticies

Petitet i la seva rumba simfònica, el 17 d'octubre al Liceu

18 de setembre 2017. Petitet podrà complir la promesa que va fer a la seva mare el dia que va morir: portar la seva rumba simfònica a un gran teatre de Barcelona. I serà a l'escenari del Gran Teatre del Liceu. Petitet és fill de Ramón El Huesos, mític palmero de la banda de Peret. Veí del carrer de la Cera del barri del Raval de Barcelona, fa uns anys va crear la seva banda de rumba i simfònica (l'Orquestra Simfònica de Rumba del Raval) formada per 27 músics.

Per al concert del Liceu se'ls hi sumarà l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, fet que el farà encara més emotiu i especial. Una actuació imprescindible per als amants de la rumba amb majúscules que comptarà a l'escenari amb la col·laboració de grans músics i amics de Petitet com Joan Albert Amargós, Chicuelo, Carles Benavent, Kitflus, El Granaíno i Lucrecia, entre d'altres.

Un altre fet que el farà únic és que es farà l'enregistrament del concert per al film que està rodant des de fa un any i mig el director de cinema Carles Bosch (Petitet. Rumba pa’ti) i que serà el gran final de la pel·lícula. Aquesta s'estrenarà durant el primer trimestre del 2018.

Quan va néixer, el van batejar amb el nom de Joan Ximénez Valentí, però tothom li deia Petitet, nom de tota una icona del Raval que ha tocat amb el Gato Pérez i Peret, entre molts altres. Fill de Ramón el Huesos, mític palmero de la banda de Peret des de fa uns anys lluita contra una malaltia, la miastènia, que no li ha impedit fer les coses més grans.

Petitet ha viscut la rumba des del bressol. Basant-se en les seves profundes arrels musicals, amb aquest projecte pretén recuperar la genuïnitat del so de la rumba catalanarecuperar la grandesa d'aquest gènere musicalportar-lo als grans escenaris i, al mateix temps, dotar a aquest gènere d'una nova sonoritat, afegint a la seva base els arranjaments d'una orquestra simfònica. 

Per això ha reunit a vint-i-set músics amb els quals formar una orquestra de pura essència rumbera. A una base de palmes, bongos, congues, guitarres i veus afegeix un quartet de corda i un quartet de metall. Un cop aconseguits els arranjaments i la coherència en el so d'aquesta formació, el repte és estendre la seva sonoritat i fusionar-lo amb una orquestra simfònica. Es tracta, doncs d'un projecte de confluències i fusió: gitanos i paios, folklore amb música culta, espontaneïtat i improvisació amb la rigidesa de les partitures, la música del carrer i els grans teatres.

Paral·lelament, des dels començaments del projecte, l’aclama’t director de cinema documental Carles Bosch (Balseros; Bicicleta, cullera, poma), coneixedor de l'enorme repte personal i musical a què s'enfronta Petitet, ha tornat a ajuntar un equip de rodatge per gravar i portar a la gran pantalla aquesta història de superació personal i artística, acompanyant-los durant tot el procés de desenvolupament del projecte fins al gran concert de presentació al Liceu. La pel·lícula és doncs un gran valor tant artístic com humà, que complementa la riquesa d'aquest procés.

© Silvia Poch

L'Orquestra Simfònica de Rumba del Raval està formada per 27 músics de diverses generacions. Des de músics pertanyents al gust antic de la rumba i les orquestres dels 90, fins gitanos del Raval actual, alguns fills de mítics rumberos com Peret Reyes o Johnny Tarradellas, incorporant un jove quartet de corda de formació clàssica i un quartet de metall. Ells seran els encarregats de conservar el so autèntic i la tradició rumbera així com de donar forma als arranjaments pensats per Petitet per a una nova sonoritat orquestral que expandeixi els límits sonors i estètics de la rumba catalana.

Barcelona ha estat el bressol de la coneguda rumba catalana. El barri del Raval, amb epicentre al carrer de la Cera, va ser el marc on la música autòctona -paia i gitana- es va fusionar amb els ritmes originals del llunyà Carib. La barreja i el mestissatge, les emocions i els sentiments, i l'ambient d'interculturalitat que es viu al barri, van propiciar a mitjans del segle XX el naixement d'aquest nou gènere musical.

Aquest és un projecte què, a més de la seva música, reivindica el sabor i la idiosincràsia d'aquest barri tan barceloní i al mateix temps tan internacional. Reivindica la cultura del veïnat, l'alegria del carrer i la seva gent, l'orgull i al mateix temps les ganes de compartir el preciós llegat que les famílies gitanes, assentades allí durant generacions, han deixat al Raval.

© Silvia Poch
 

La nit del concert al Liceu, el dimarts 17 d’octubre a les 18:00 hores, se celebrarà una trobada prèvia al Foyer del Liceu amb una jornada per a parlar de la malaltia que pateix Petitet, la miastènia gravis. La Dra. Isabel Illa, del servei de neurologia de l’Hospital de Sant Pau i metgessa de Petitet, es farà càrrec d’una conferència per a parlar sobre la situació actual d’aquesta malaltia, avenços en investigacions, en medicaments... Una trobada per a malalts de miastènia, familiars i tots aquells interessats en saber més coses sobre aquesta malaltia encara tan desconeguda. L’entrada serà gratuïta.

Petitet, afectat per la miastènia gravis des de fa uns anys
La miastènia gravis és una malaltia minoritària, de causa autoinmune, que provoca debilitat muscular perquè afecta als músculs esquelètics del cos. És, de facto, incurable i la pateixen una de cada 50.000 persones. Aquesta condició de malaltia rara fa que les companyies farmacèutiques no s'interessin prou en la seva investigació i que s’avanci lentament cap a la seva cura. La doctora Isabel Illa i el seu equip de l'Hospital de Sant Pau són uns dels principals especialistes a nivell internacional en aquesta malaltia i porten el cas de Petitet des que se li va detectar la malaltia.
 
La miastènia condiciona seriosament la vida de Petitet, l’obliga a descansar sovint,  requerint de vegades ingressos hospitalaris. La doctora valora moltíssim la valentia de Petitet de parlar públicament de la malaltia que encara avui es tan desconeguda.  Petitet ha pres el compromís de donar visibilitat a la miastènia i a col·laborar, en la mesura que sigui possible, en la recaptació de fons per a la investigació.