Totes les noticies

Radvanovsky i Kunde canten 'Poliuto', que torna al Liceu 42 anys després

  • El mestre Daniele Callegari dirigeix l’Orquestra i el Cor del Liceu en aquesta versió concert que també comptarà amb Gabriele Vivani, Josep Fadó, Ruben Amoretti i Alejandro González del Cerro.
  • Aquesta història de fidelitat i desamors durant la persecució dels cristians a Armènia va ser redescoberta el 1940, fet que va permetre conèixer un dels treballs més interessants de Gaetano Donizetti.

Barcelona, 8 de gener de 2018. El Gran Teatre del Liceu estrena la versió concert de Poliuto de Donizetti, després de 42 anys d’absència, i amb un repartiment de luxe encapçalat per la soprano Sondra Radvanovsky, que debuta en el paper de Paolina a Barcelona, i el tenor Gregory Kunde. Seran dues úniques funcions, el 10 i 13 de gener, que estaran dirigides pel mestre Daniele Callegari, qui a més de conduir l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu, comptarà amb les veus de Gabriele Vivani, Josep Fadó, Ruben Amoretti i Alejandro González del Cerro

Donizetti va escriure Poliuto el 1838 per al Teatro San Carlo de Nàpols, malgrat que no es va estrenar fins al cap de deu anys, ja que la censura havia impedit les primeres representacions per mostrar un màrtir en escena. No obstant, i per aprofitar el material, Donizetti va fer alguns canvis per representar l’òpera a París el 1840, amb el títol Les martyrs, abans de ser traduïda a l’italià (com a I martiri) i de retornar al Poliuto original. Es tracta d’una de les òperes menys representades de Donizetti, atès que tot just va ser redescoberta l’any 1940.

Poliuto representa una inflexió en l’estil del compositor, cada vegada més al marge del bel canto i cercant un estil amb tendència a la grandiloqüència i el gran espectacle, d’acord amb el gust francès i la grand opéra. Bona prova en són moments musicals àlgids com l’escena del temple de Júpiter a l’acte segon. Aquest títol, que molt sovint es relaciona amb la Paolina de Maria Callas, explica la història del noble armeni Poliuto, convertit al cristianisme durant l’Imperi Romà i perseguit per aquest motiu. La seva dona, Paolina, tot i estar enamorada d’un altre home, es commou tant pel coratge de Poliuto que decideix seguir-lo fins el seu tràgic destí.

Poliuto és una tragèdia lírica en tres actes i llibret del poeta napolità Salvatore Cammarano –col·laborador habitual de Donizetti des del 1835 i per a qui va escriure nou textos- i es basa en la tragèdia de Pierre Corneille Polyeucte (1642). Escrita el 1838 per ser representada al Teatro San Carlo de Nàpols, Poliuto no s’hi va estrenar fins el 30 de novembre de 1848, set mesos després de la mort de Donizetti. Al Gran Teatre del Liceu, Poliuto va arribar el 14 de març de 1861, poc menys d’un mes abans que el teatre quedés destruït pel seu primer gran incendi, el 8 d’abril. Amb tot, l’òpera de Donizetti s’havia estrenat a Barcelona cinc anys abans, el 24 de març de 1856, al Teatre Principal. La darrera representació al Liceu va ser el 13 de desembre de 1975 i en total se n’han fet 62 funcions.

Poliuto (versió concert)
10 i 13 de gener

Compra ara