La primera cançó recorre l'espai que va del balboteig al cant, de la paraula al cant, del plor al cant, de la imitació dels sons de la natura al cant i vol dur l'infant al descobriment de la capacitat de cadascú per cantar i del poder del cant sobre l'emoció.
Cancel·lació de les funcions del dia 8 de maig Les dues funcions programades de l'espectacle infantil La primera cançó pel proper dia 8 de maig de 2011 (a les 10.45 h i a les 12.45 h) han estat cancel·lades per motius de programació.
Venda d’entrades al Teatre-Auditori de Sant Cugat Per telèfon al 93.589.12.68: divendres de 17 a 19h i dissabtes de 12 a 14h. També a la taquilla del teatre 2 hores abans de cada funció
Projecte Òpera a Secundària
El projecte Òpera a Secundària encara la seva dotzena edició amb una nova producció en la qual un cop mes els solistes i els cors provenents d’escoles d’ensenyament secundari interpretaran una opera junt amb els musics de la JONC.
El projecte Òpera a Secundària programa novament l'espectacle L'orquestra dels animals on, un cop mes, els solistes i els cors provinents d’escoles d’ensenyament secundari interpretaran una opera junt amb els musics de la JONC.
Descobreix el Petit Liceu a la webcam de Ramon Gener
Us informem que les funcions de La primera cançó programades pels propers dies 5 i 6 de maig han estat cancel·lades.L'import de les localitats comprades per Servicaixa, telèfon, Internet o a les taquilles del Teatre serà retornat directament a les targetes amb les quals els titulars van realitzar-ne la compra. El Teatre es posarà en contacte amb la resta de persones que hagin adquirit les localitats a través d’altres modalitats de pagament perquè ens facin saber a quin compte corrent cal fer l'ingrés. Telèfon d’informació: 93 485 99 13
"La primera vegada que la música els emocionarà" "Un espectacle per despertar els sentits dels més petits"
La primera cançó recorre l'espai que va del balboteig al cant, de la paraula al cant, del plor al cant, de la imitació dels sons de la natura al cant i vol dur l'infant al descobriment de la capacitat de cadascú per cantar.
14, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 25, 26, 27, 30 de Maig 3 de Juny
Introducció
Teatre dins el teatre La posada en escena definitiva d’Adriana Lecouvreur
El vestuari de Brigitte Reiffenstuel per Adriana Lecouvreur - La Vanguardia, 16 de maig - El Punt Avui, 16 de maig
PER QUÈ NO ET POTS PERDRE Adriana Lecouvreur? Descobreix-ho a la webcam de Ramon Gener
L'ÒPERA Adriana Lecouvreur és una òpera verista amb música de Francesco Cilèa i llibert d’Artiuro Colautti, que es basa en l’obra teatral d’Eugène Scribe i Ernest Legouvé. Es va estrenar al Teatre Líric de Milà el 6 de novembre de de 1902. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 7 de maig de 1903 A Adriana Lecouvreur, drama i comèdia apareixen feliçment fusionats.
L’ARGUMENT L’òpera es basa en la vida real de l’actriu Adrienne Lecouvreur, que es va enamorar del mariscal francès Maurici de Saxònia, fill bastard de l’últim rei de Polònia.
Adriana Lecouvreur va ser al segle xviii l’estrella principal del teatre més prestigiós de França, la Comédie-Française. Es va distingir a l’escena per una naturalitat meravellosa, per contrast amb la pompositat que imperava a França. Entre els seus admiradors hi ha Voltaire, que li va dedicar versos plens de tendresa que exaltaven la bellesa, la gràcia i les virtuts de l’actriu: “C’est là que je vous vis, aimable Lecouvreur”.
L’aimable Lecouvreur era una dona apassionada dins i fora de l’escena. Es va cremar d’amor per Maurici de Saxònia, per qui ho va sacrificar tot, va empenyorar totes les joies i li va lliurar tot el patrimoni per recuperar el tron perdut. Quan Maurici va tornar, després d’una campanya desastrosa, va abandonar l’actriu per la duquessa de Bouillon. Poc després, Adriana va ser trobada morta en circumstàncies més o menys misterioses i, segons la llegenda, emmetzinada per la seva rival.
ELS PAPERS MÉS IMPORTANTS Adriana Lecouvreur (soprano): l’estrella principal de la Comédie-Française que s’ha enamorat de Maurizio; al principi creu que és un mariscal al servei del comte de Saxònia.
Maurizio, (tenor): el políticament ambiciós comte de Saxònia; cínicament s’embolica amb la princesa de Bouillon, ben relacionada, però està enamorat d’Adriana.
Príncep de Bouillon, (baix): un aristòcrata que ha tingut una aventura amorosa amb l’actriu Duclos – Baix
Princesa de Bouillon (mezzosoprano): la dona del príncep i una amiga de Duclos; fa servir l’actriu per comunicar-se d’amagat amb seu amant, Maurizio, les ambicions polítiques del qual ja veu a venir.
Michonnet (baríton): el director d’escena de la Comédie-Française que s’ha enamorat d’una estrella jove.
EL PAPER DE LA SOPRANO El paper protagonista d’aquesta òpera ha estat sempre un dels favorits de les sopranos. Es tracta d’un paper absolutament dramàtic, que proporciona lluïment per a una cantant amb personalitat i temperament. Entre les Adrianes més destacades cal esmentar Magda Olivero, Marcella Pobbe, Renata Tebaldi, Raina Kabaivanska, Renata Scotto i Mirella Freni.
Les tres sopranos que interpreten Adriana Lecouvreur al Liceu aquesta temporada són:
Barbara Frittoli Daniela Dessì Micaela Carosi
Acompanyades en el paper de Maurizio pels tenors
Roberto Alagna Fabio Armiliato Carlo Ventre
Podeu consultar els dies de representació de cadascun d’ells així com la resta del repartiment a la "Fitxa detallada".
ALGUNES DE LES ESCENES I ÀRIES MÉS FAMOSES DE L'ÒPERA
Io son l'umile ancella, ària d’ Adriana La dolcissima effigie, ària de Maurizio Acerba voluttà, ària de la Principessa L'anima ho stanca, ària de Maurizio Poveri fiori, ària de Adriana No, la mia fronte, duet de Adriana y Maurizio
LA PRODUCCIÓ
És una nova coproducció del Gran Teatre del Liceu amb la Royal Opera House Covent Garden de Londres, la Wiener Staatsoper, l’Opéra de París i la San Francisco Opera.
La direcció d’escena va a càrrec d’un dels directors més reconeguts del moment, David McVicar, que va debutar al Liceu amb Manon de Massenet la temporada 2006-2007 i de qui la crítica va dir: “David McVicar és un habilíssim narrador d’històries”.
Aquesta nova producció d’Adriana Lecouvreur és vertaderament teatral. L’escenari es basa en una rèplica del Teatre del Margrave a Bayreuth, una obra mestra barroca de l’art escènic. És un teatre d’il·lusió i transformació, que s’aconsegueix amb dispositius mecànics fets amb argues, politges i panells corredissos. Charles Edwards, el dissenyador d’escenaris, destaca que el mateix escenari es troba al centre de la producció.
Òpera en cinc quadres. Llibret de Nèstor Luján, basat en el conte homònim de Charles Perrault. Música de Xavier Montsalvatge. Estrenada el 10 de gener de 1948 al Gran Teatre del Liceu.
Aquesta òpera de Xavier Montsalvatge (1912-2002), amb llibret del seu bon amic Nèstor Luján sobre el famós conte de Charles Perrault Le chat botté (Contes de ma Mère l’Oye, 1697), és una obra de joventut del compositor, que estrenà al Gran Teatre del Liceu el 1948. La història del gat espavilat que fa la fortuna i la felicitat del seu pobre però agraciat amo està pensada per als infants, però Montsalvatge no dóna en absolut a l’obra un previsible tractament naïf, sinó que hi aporta tota la saviesa i el refinament del seu art musical, amb el resultat d’una partitura bella i harmoniosa, en la qual brilla la seva subtil ironia i que està construïda dins la més ortodoxa tradició del gènere operístic.
Descobreix el Petit Liceu a la webcam de Ramon Gener
“La combinació de la tècnica clàssica, contemporània, ètnica i popular, de la millor companyia brasilera ens delitaran un moviment expressiu, madur, extravertit i directament joiós i explosiu”
Fundada el 1975, el Grupo Corpo és actualment la companyia de dansa més important del Brasil gràcies a un llenguatge propi i únic –fixat pel seu coreògraf i director, Rodrigo Pederneiras– que combina tècnica clàssica amb una relectura contemporània de la dansa popular brasilera. Per a la seva presentació al Liceu ha escollit del seu extens repertori dues coreografies estrenades als anys noranta durant la seva estada a Lió com a companyia resident de la Maison de la Danse: Bach i Parabelo.
La primera fusiona l’arquitectura barroca de la música de Bach amb la de la zona brasilera de Minas Gerais. A partir de l’obra de l’alemany, el compositor Marco Antonio Guimarães ha creat una partitura que serveix de bastida per a una dansa vitalista, extremament física. Una característica que també s’explota en Parabelo. Amb les pautes rítmiques de la música de Bahia, els compositors Tom Zé i Zé Miguel Wisnik han teixit un teló sonor al servei d’un moviment expressiu, madur, extravertit i, quan cal, directament joiós i explosiu.
BACH
Música Marco Antônio Guimarães (sobre una obra de J. S. Bach)
