ÒPERA I DANSA

Tanztheater Wuppertal Pina Bausch

Òpera en quatre actes. Llibret de François Guillard.
Música de Christoph Willibald Gluck. Estrenada el 18 de maig de 1779 a l'Académie de Musique de París. Estrenada en una nova versió en alemany el 23 d'octubre de 1781 al Burgtheater de Viena. Estrena al Gran Teatre del Liceu de la versió vienesa.

La segona versió d'Iphigenie auf Tauris, que es presenta ara a Espanya per primera vegada, marcà la fi de l'època parisenca del compositor (1773-1779), en què es produí la famosa querella entre òpera italiana (Piccini) i francesa o reformada (Gluck). Es considera una de les òperes més perfectes i brillants de Gluck, que aconsegueix una extraordinària intensitat expressiva amb la fusió perfecta dels elements musicals i dramàtics. La producció que presenta el Liceu ha estat realitzada per la gran coreògrafa Pina Bausch.

Direcció musical: Jan Michael Horstmann
Direcció d'escena i coreografia: Pina Bausch
Escenografia i vestuari: Pina Bausch i Jürgen Dreier
Producció: Tanztheater Wuppertal

Intèrprets:

Elisabete Matos, Nikolai Andrei Schukoff, Christopher Maltmann, Gerd Grochowski i Cécile van de Sant. (4 i 6 de setembre de 2010) Danielle Halbwachs, Norbert Ernst, Markus Eiche, Gerd Grochowski i Cécile van de Sant. (5 i 7 de setembre de 2010)

Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

Opéra-comique en quatre actes. Llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy basat en la novel·la de Prosper Mérimée. Música de Georges Bizet. Estrenada el 3 de març de 1875 a L'opéra Comique de París.

Estrenada a Barcelona al Teatre Líric el 2 d'agost de 1881. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 26 de gener de 1888.

Retransmissió d'una funció al juliol a la platja.
Carmen és un veritable arquetip del gènere, d'una popularitat sense parió, objecte d'admiració de músics i artistes, i base d'un gran nombre d'adaptacions. Innovadora per la seva concepció, té la grandesa que li proporciona una història molt ben travada i l'extraordinària inventiva melòdica, harmònica i instrumental de la seva música.   L'enfrontament entre, d'una banda, la gitana que defensa amb passió el seu personal sentit de la llibertat, i de l'altra, la mentalitat possessiva i convencionalment masculina del soldat navarrès, desemboca en una tragèdia que depassa de molt el context argumental, que fàcilment l'hauria pogut fer caure en el tòpic d'una Andalusia de toreros i castanyoles. La nova posada en escena que dirigeix Calixto Bieito està basada en la creació que va presentar al Festival de Peralada.