Dramma giocoso en dos actes.

Llibret de Lorenzo Da Ponte. Música de Vicent Martín i Soler. Estrenat l’1 d’octubre de 1787 al Burgtheater de Viena. Estrena al Gran Teatre del Liceu.

L'arbore di Diana, estrena al Gran Teatre del Liceu, és una opera buffa en dos actes del compositor valencià Vicent Martín i Soler –que triomfà a Itàlia,  Viena, Sant Petersburg i Londres–, amb llibret del famós Lorenzo Da Ponte, estrenada al Burgtheater de Viena el 1787, sota la protecció de l’emperador Josep II. Tingué un èxit extraordinàri, per damunt de les tres obres de Mozart en col·laboració amb Da Ponte, i es representà a tot Europa. L’argument té una intencionalitat política –malgrat utilitzar elements del gènere pastoril i de la comèdia eròtica– favorable a l’abolició de convents i monestirs decretada pel sobirà. La deessa de la castedat, Diana, té un arbre al seu jardí que produeix grans pomes. Quan hi passen per sota les seves nimfes..., si són castes, les pomes esdevenen brillants i fan sons dolcíssims. Si han comès algun delicte contra la castedat, la poma esdevé negra i les castiga. Amor no suporta aquesta llei, entra al jardí de Diana, ensenya el jardiner a enamorar les nimfes i introdueix el pastor Endimió, del qual s’enamora la mateixa Diana. La deessa fa tallar la planta delatora i Amor converteix el jardí de Diana en palau de l’amor. Els estudiosos de l’òpera interpreten sempre que Diana i les nimfes simbolitzen les monges, i que Amor és una personificació de l’emperador, i hi detecten similituds evidents amb Die Zauberflöte de Schikaneder i Mozart.