Òpera en tres actes.

Llibret de Modest Txaikovski basat en l’obra de Puixkin (1833). Música de Piotr Ílitx Txaikovski. Estrenada el 7 de desembre de 1890 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Estrenada al Gran Teatre del Liceu l’1 de desembre de 1922.

Pikovaia Dama (La dama de piques), òpera de Piotr I. Txaikovski, amb llibret del seu germà Modest Txaikovski –basat en la narració del mateix títol de Puixkin, publicada el 1833–, respon  a un encàrrec dels Teatres Imperials Russos. S’estrenà al Teatre Mariinski de Sant Petersburg l’any 1890 i arribà al Liceu el 1922. La tragèdia del protagonista, un home obsedit per la passió del joc que un destí ineluctable el porta al desamor, al crim i a la mort, és potenciada per la presència d’importants elements onírics i fantasmagòrics –tan presents en la literatura i l’art russos– que la música de Txaikovski tracta de manera magistral. Hi ha també, seguint els models de la grand opéra francesa del moment, escenes ambientals de la vida de la ciutat i la cort imperial de Sant Petersburg a la fi del segle XVIII durant el regnat de Caterina la Gran, amb referències interessants a la música de l’època i també a la música popular i religiosa russes. Obra molt inspirada, de gran eficàcia dramàtica, constitueix, amb Ievgueni Onieguin, l’obra mestra en el món de l’òpera de Txaikovski.