War Requiem (Rèquiem de guerra, 1962) de Benjamin Britten , és una gran «missa de difunts» que intercala els textos litúgics de la missa llatina amb una sèrie de poemes anglesos de Wilfred Owen (1893-1918), un soldat, poeta i pacifista mort en acció de guerra una setmana abans de l’armistici de 1918, a la fi de la Primera Guerra Mundial. Respon a un encàrrec  –Britten era reconegut com el compositor més important del país al Regne Unit i també als EUA– per celebrar la nova consagració de la catedral de Coventry, bastida al costat de les ruïnes de l’antiga, destruïda pels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial.

Britten volgué fer –a partir del seu profund pacifisme– una obra de reconciliació per damunt dels horrors de la guerra: no és un previsible homenatge als soldats i herois anglesos, sinó una declaració de les seves conviccions contra qualsevol conflicte bèl•lic. Per això pensà en tres solistes vocals de les distintes nacionalitats dels combatents: la soprano russa Galina Vixnevskaia (a la qual finalment li fou prohibit sortir de l’URSS), el baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau i el tenor anglès Peter Pears. Els intèrprets es distribueixen entres grups: el cor, soprano solista i orquestra principal, de to suplicant i sentiment de culpa, que canten el text de la missa; el cor de veus blanques i orgue, que també canten aquest text i representen la vida després de la mort; i els solistes masculins, que representen les víctimes dels combats, i una orquestra de cambra, que canten els textos d’Owen. Obra molt imposant i contrastada, d’una gran càrrega simbòlica, constitueix una de  les obres mestres del segle XX.

Anja Kampe, ian Bostridge i Peter Mattei.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

Director d'orquestra

Michael Boder

Amb el suport de: