Opéra-comique en quatre actes. Llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy basat en la novel·la de Prosper Mérimée. Música de Georges Bizet. Estrenada el 3 de març de 1875 a L'opéra Comique de París.

Estrenada a Barcelona al Teatre Líric el 2 d'agost de 1881. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 26 de gener de 1888.

Retransmissió d'una funció al juliol a la platja i al Palau Robert.

Carmen és un veritable arquetip del gènere, d'una popularitat sense parió, objecte d'admiració de músics i artistes, i base d'un gran nombre d'adaptacions. Innovadora per la seva concepció, té la grandesa que li proporciona una història molt ben travada i l'extraordinària inventiva melòdica, harmònica i instrumental de la seva música.  

L'enfrontament entre, d'una banda, la gitana que defensa amb passió el seu personal sentit de la llibertat, i de l'altra, la mentalitat possessiva i convencionalment masculina del soldat navarrès, desemboca en una tragèdia que depassa de molt el context argumental, que fàcilment l'hauria pogut fer caure en el tòpic d'una Andalusia de toreros i castanyoles. La nova posada en escena que dirigeix Calixto Bieito està basada en la creació que va presentar al Festival de Peralada.