Cavalleria rusticana. Òpera en un acte. Llibret de Guido Menasci i Giovanni Targioni-Tozzetti basat en un conte de Giovanni Verga. Música de Pietro Mascagni. Estrenada el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 9 de maig de 1891.

Pagliacci Òpera en un pròleg i dos actes. Llibret i música de Ruggero Leoncavallo. Estrenada el 21 de maig de 1892 al Teatro dal Verme de Milà. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 25 de gener de 1895.

Ambdues òperes se centren en una mort per gelosia amorosa. El pròleg de Pagliacci constitueix un veritable manifest del verisme musical, que pretenia convertir l’òpera –contra els excessos dels romàntics– en un abrupte «fragment de vida» extret de la realitat social més dura. Aquest moviment, que procedeix directament del verisme literari italià inspirat pel naturalisme francès de Zola, afectà també el llenguatge musical, amb una continuïtat narrativa assegurada per l’orquestra i per l’abolició de les estructures tancades de l’òpera vuitcentista.

Scorsese va escollir Cavalleria rusticana per als moments més tràgics de Toro Salvaje i Coppola per El padrino III. De Palma va escollir Pagliacci pel clímax dramàtic de Los intocables. La cineasta Liliana Cavani reuneix ara aquests dos grans títols veristes de gelosia i mort per emocionar al públic del Liceu.