Schicksalslied (El cant del destí), opus 54 de Johannes Brahms (1871) per a cor i orquestra, es basa en un poema de Hölderlin, amb una primera part sobre l’alegria dels déus i, tot i que la segona part reflecteix el sofriment perpetu de la humanitat, el compositor altera l’ordre fins arribar a un final ple de serenitat. 

Alt Rhapsodie (Rapsòdia per a contralt), opus 53 de Johannes Brahms (1869), per a contralt, cor masculí i orquestra, es basa en un poema de Goethe, Harzreise im Winter, que retrata l’ànima d’un misantrop. Té afinitats amb el Requiem alemany, compost un any abans.

La Simfonia núm. 4 de Johannes Brahms (1885), el seu opus 89 i darrera de les seves simfonies, d’un romanticisme i un lirisme extraordinaris, és una de les composicions més estimades del músic. Consta de quatre moviments i conté citacions de Bach i Beethoven, entre altres.