Dramma en quatre parts. Llibret de Salvatore Cammarano amb afegits de Leone Emanuele Bardare, basat en l'obra d'Antonio García Gutiérrez. Música de Giuseppe Verdi. Estrenat el 19 de gener de 1853 al Teatro Apollo de Roma. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 20 de maig de 1854.

L'acció se situa a l'Espanya del segle xv, durant la guerra civil (1413) que enfrontà el comte Jaume d'Urgell, pretendent a la Corona catalanoaragonesa a la mort de Martí l'humà, i Ferran d'Antequera, de la branca dels Trastàmara, que fou nomenat rei pel Compromís de Casp (1412).

La tragèdia se centra en l'enfrontament entre el trobador Manrico, del bàndol dels Urgell, i el comte de Luna, del bàndol oposat, per l'amor d'una dama de la cort, Leonora. Mentre el llibret presenta una sèrie d'incoherències i defuig la veritable acció dramàtica, la partitura recull un moment esplendorós de la inventiva musical verdiana, amb un ritme i una energia magnífics i amb àries de gran bellesa i dificultat. Una de les òperes més representades del compositor.