"Un triunfo [el de Juan Diego Flórez] a lo José Tomás en la Monumental.
No hay puerta grande para sacar a los tenores a hombros y es lástima porque Flórez merecía sin duda el honor: está en el momento dulce de la carrera, seguro, valiente, artistazo de enormes recursos, probablemente hoy sin rival en el repertorio belcantista".
Agustí Fancelli: La fille que sedujo al Liceo. («El País», 8 de març de 2010)

"Todo superlativo es poco para definir la labor de este pedazo de tenor".
Jaume Radigales: La ópera también es esto. ("Ritmo", abril de 2010)

"[Diana Damrau demostró] un dominio espectacular de los registros extremos, una imponente perfección en las coloraturas o un impresionante control en la dinámica".
Pablo Rodríguez: Mozart y la alianza de civilizaciones. («Mundoclásico», 16 d’abril de 2010)

"Diana Damrau va posar uns mitjans vocals de primera i una tècnica sobirana al servei d’una composició tan profunda com polièdrica del personatge de Konstanze. No estàvem davant d’un canari flauta en acció, sinó d’una dona que vivia, en pocs minuts, una tempesta d’emocions contradictòries, de la desesperació al desafiament, de la submissió a la ràbia".
Xavier Cester: La fragilitat de l’amor. («Avui», 14 d’abril de 2010)

"Diana Damrau, soprano emergent que, amb la seva tan arravatada com matisada Konstanze, va triomfar plenament en el seu debut liceístic".
Imma Merino: Triomf d’una soprano emergent. («El Punt», 18 d’abril de 2010)


Melodramma semiserio en tres actes. Llibret de Gaetano Rossi. Música de Gaetano Donizetti. Estrenat el 19 de maig de 1842 al Kärnthnertortheater de Viena. Estrenat a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 20 de juliol de 1844. Estrenat al Gran Teatre del Liceu l’11 de novembre de 1847.

Linda di Chamounix és una òpera de maduresa de Gaetano Donizetti, amb llibret de Gaetano Rossi, feta per encàrrec del Kärntnertortheater de Viena, on s’estrenà amb gran èxit el 1842. Al Liceu s’estrenà el 1847, el mateix any de la seva inauguració, i dos anys abans que Lucia de Lammermoor. Definit con a «melodramma semiserio», amb molts elements de l’anomenada comédie larmoyante, narra els amors de la protagonista, noia senzilla, filla d’uns pagesos de Chamonix, als Alps francesos de la Savoia, amb el vescomte de Sirval –que amaga la seva identitat darrere el nom de Carlo–, nebot del malvat senyor feudal. Linda es desespera quan descobreix qui és Carlo i el seu pròxim casament amb una dona noble i hi trobem una escena de la follia («A consolarmi affrettati») que el compositor va prodigar en la seva obra (com en el cas de Lucia di Lammermoor o de Torquato Tasso), però l’obra acaba amb el final feliç preceptiu, amb un alegre duo dels enamorats.

Un gran festival de veus

  
      Diana Damrau                              Juan Diego Flórez

  
     Mariola Cantarero                         Ismael Jordi

- Descobreix els figurins dels dos personatges principals
 
- Assajos

PREMSA
- Una Linda di Chamounix amb veus estel·lars. Ara, 19/12
- Cumbre mundial del bel canto en el Liceu. La Razón, 20/12
- Tots hipnotitzats. El Punt Avui, 20/12
- Un segundo reparto de cuidado. La Vanguardia, 20/12
- Linda, en trance. La Vanguardia, 21/12