El principi de la Tetralogia èpica

«Ara estem patint la destrucció de la naturalesa per l’avarícia del poder. [...] Wagner ja va intuir que les lleis de la naturalesa i dels homes no estan harmonitzades». Així explica Robert Carsen una posada en escena intensa però conscientment allunyada de la grandiloqüència.

Das Rheingold (L’or del Rin; Munic, 1869) constitueix el pròleg de Der Ring des Nibelungen (L’anell dels nibelungs). En un món harmònic, les ondines vetllen el seu tresor del fons del Rin. El nibelung Alberich, nan lleig i lasciu, els el roba perquè en sap el secret: qui pugui apoderar-se de l’or i forjar-ne un anell, serà amo del món, amb la condició de renunciar a l’amor. Wotan, el primer dels déus, guiat per l’astut semidéu Loge, pren l’or i l’anell a Alberich per pagar el palau del Walhalla, que uns gegants, Fasolt i Fafner, li han construït. El nan profereix llavors la terrible maledicció: l’anell significarà la dissort i la mort dels qui el posseeixin. La maledicció es compleix immediatament: un germà mata l’altre per ser-ne l’únic amo. Els déus entren al Walhalla.

Pròleg de la tetralogia Der Ring des Nibelungen (L’anell dels nibelungs). Llibret i música de Richard Wagner. Òpera estrenada al Teatre Reial de Munic  el 22 de setembre de 1869. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 30  de març de 1910.

---

La Tetralogia L’anell del nibelung al Liceu

L’anell del nibelung és un cicle de quatre drames musicals amb text i música de Ricard Wagner que té com a motiu conductor la possessió d’un anell màgic, forjat pel nibelung Alberich, que atorga a qui el posseeix el domini del món. Tots els seus habitants -déus, homes i nibelungs- estan dominats pel desig de posseir l’anell excepte el protagonista: Siegfried, un heroi lliure de les servituds gregàries del poder i de l’or. L’anell del  nibelung -precedit pel pròleg (Das Rheingold)- és la història de l’origen (Die Walküre), la glòria (Siegfried) i la derrota (Götterdämmerung) d’aquest heroi. Wagner va voler  crear així un mite -com els  grans mites de la civilització grega- que no fos una mera anècdota, sinó una faula sobra la naturalesa humana amb un valor universal i intemporal, i el basà en  textos èpics medievals (segles XI-XIII) com el Cant dels nibelungs, per tal de crear una mitologia genuïnament alemanya.  

Robert Carsen, director d’escena de la Teatralogia, ha ideat una dramatúrgia allunyada de la grandiloqüència que convida a l’espectador a fixar-se en l’essencial de l’obra.

---