Herheim rellegeix la Sireneta

La posada en escena de Herheim és l’excepció que confirma la regla. Un concepte dramàtic tan personal i potent que reescriu l’univers simbolista creat per Dvořák per tal de construir un univers propi fascinant que s’ha convertit en un dels muntatges més perseguits pels teatres d’òpera d’arreu del món.

Rusalka (Praga, 1901) és l’òpera més coneguda i estimada –amb La núvia venuda d’Smetana– del teatre líric txec. Es tracta d’una faula sentimental i simbòlica, centrada en una ondina que adopta la natura humana per amor i en paga cruelment les conseqüències, antic motiu de les llegendes nòrdiques molt estimat pel romanticisme. Musicalment molt bella, amb una certa influència wagneriana, recull les melodies tradicionals txeques en les seves balades, cançons i danses.

Versió d'Stefan Herheim. Òpera en tres actes. Llibret de Jaroslav Kvapil. Música d’Antonín Dvořák. Estrenada al Teatre Nacional de Praga el 31 de març de 1901. 
Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 21 de febrer de 1924.