Drama musical en tres actes. Llibret del compositor, basat en una llegenda medieval bretona segons la versió de Gottfried von Strassburg (segle XIII). Música de Richard Wagner. Estrenat el 10 de juny de 1865 al Teatre de la Cort de Munic. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 8 de novembre de 1899.

Wagner féu de Tristan und Isolde l’expressió més poderosa de la passió amorosa que s’afirma, incontenible, a despit de la pròpia voluntat, de les normes morals i de les lleis divines, i que només troba en la mort el seu acompliment. Utilitzà una música nova, al límit de la tonalitat, d’un cromatisme exasperat, punt sense retorn en l’òpera romàntica i punt de partida de la música del nostre temps.

Tristan und Isolde és una de les òperes més importants del gènere per l’extraordinària grandesa de la partitura i pel seu significat en l’evolució de la música del nostre temps.

L’acció dramàtica es redueix a uns mínims: l’essencial –el més important que succeeix en escena – ho explica la música.