Projecte artístic

Die Frau Ohne Schatten. Temporada 2000-01
Die Frau Ohne Schatten. Temporada 2000-01
Katia Kabanova. Temporada 2001-02
Katia Kabanova. Temporada 2001-02
Il viaggio a Reims. Temporada 2002-03
Il viaggio a Reims. Temporada 2002-03
Tosca. Temporada 2003-04
Tosca. Temporada 2003-04
Boris Godunov. Temporada 2004-05
Boris Godunov. Temporada 2004-05
Manon. Temporada 2006-07
Manon. Temporada 2006-07
Death in Venice. Temporada 2007-08
Death in Venice. Temporada 2007-08
Król Roger. Temporada 2009-10
Turandot. Temporada 2008-2009
Król Roger. Temporada 2009-10
Carmen. Temporada 2010-2011
Pelléas et Mélisande. Temporada 2011-2012

El Gran Teatre del Liceu, creat el 1847 a la Rambla de Barcelona, és un teatre d'òpera que ha mantingut al llarg dels anys la seva funció de centre cultural i artístic

Els objectius bàsics del Gran Teatre del Liceu són la creació d’obres d’art que tenen la música com a llenguatge preferent i la difusió d’aquest art al nombre més ampli possible de ciutadans. L’instrument principal per aconseguir-ho és la  programació artística, determinada per l’anomenat «Plà Director» signat entre les administracions públiques i el Teatre.

Les línies fonamentals del projecte artístic del Gran Teatre del Liceu són les següents

- Cal mantenir - per raons artístiques i econòmiques, dins la línia dels teatres europeus més reconeguts- l’equilibri entre dos criteris bàsics: la presència d’obres i autors nous, que aportin un panorama el més complet possible de l’art de l’òpera, i la del gran repertori, que té una gran tradició i alta valoració del públic.

- Cal estabilitzar les prestacions d’excel·lència de l’orquestra i el cor, objectiu preferent que condiciona el discurs artístic, l’èxit de la programació i el prestigi internacional del Liceu de la qual depèn l’èxit de moltes iniciatives essencials per la difussió de l’art del Teatre: invitacions en altres contextos, edició audiovisual, etc.

- Cal que les produccions segueixin comptant amb figures de prestigi internacional, d’acord amb la tradició del Teatre, reconeguda arreu. Per posar un límit al caixet s’ha de contractar —com s’ha fet fins ara— la presència dels solistes amb gran antelació i assegurar les cessions d’imatge que fan viable la difusió de les obres. El Liceu, tanmateix, ha de seguir essent plataforma de formació i promoció dels joves cantants, en espectacles de «petit format» i també en els grans quan la seva preparació representa un progrés cap al seu reconeixement.

- La dramatúrgia de les òperes i la personalitat dels directors d’escena ha adquirit, a tot el món, una notable importància. Malgrat divergències puntuals, la política artística del Teatre en aquesta qüestió ha ajudat decisivament a la popularitat i a l’èxit del nou Liceu. Els criteris han estat: dur al Liceu els directors d’escena més prestigiosos a Europa; associar al Liceu alguns dels millors directors d’escena del país; alternar produccions tradicionals amb d’altres que modifiquen la literalitat de les acotacions per servir el sentit de l’obra amb un llenguatge nou. Les noves dramatúrgies son indefugibles per raons de mercat i també artístiques. Cal, però, alternar produccions literals i innovadores per garantir la pluralitat de l’oferta que ha d’atendre un públic, sortosament, molt divers. En qualsevol cas, el criteri determinant és la qualitat estètica de la proposta, és a dir la fidelitat de la dramatúrgia al sentit de l’obra.

- El Liceu ofereix un conjunt ampli de produccions adreçades a un públic infantil i familiar. Cal dotar les sessions infantils i familiars del caràcter de temporades estables i preveure també que duguin el Liceu a altres llocs del territori a pàrtir de l’acord entre institucions que faci del Liceu un projecte col·lectiu.