El nan / Una tragèdia florentina

“Reflection” és un curtmetratge fruit de la fusió dels personatges de les òperes El nan i Una tragèdia florentina d’Alexander von Zemlinsky. Centrant-nos en els temes de l’amor, l’engany, i la identitat, expliquem una història d’un aparent triangle amorós. Aquest curt explora les relacions entre els personatges retratats per Zemlinsky d’una forma moderna i re-interpretada. 

Després d’una anàlisi detinguda de les dues obres en tots els seus aspectes i components, hem cregut apropiat crear el nostre curt promocional entorn al concepte de l’engany, un tema central en aquestes òperes. 
• A Una tragèdia florentina, Bianca enganya al seu marit, Simone, en mantenir una relació amorosa amb el Príncep.
• El Príncep intenta enganyar a Simone fent veure que és a casa seva per altres motius, no per estar amb Bianca.
• Simone enganya tant a Bianca com al Príncep fent veure que no sospita d’ells i mantenint una conversa educada mentre té tota la intenció de matar al Príncep.
• A El nan, la Infanta enganya al nan fent veure que li correspon l’amor.
• El nan viu enganyat en quant al seu aspecte físic; té una percepció de sí mateix diferent de la percepció dels altres.

Relacionat amb el concepte d’engany hem afegit la qüestió de la identitat, de la qual podem destacar dos aspectes:
• El nan té un concepte de si mateix equivocat. La seva identitat no és la que ell creu, i adonar-se d’això, al final de l’obra, té un impacte i unes implicacions molt importants i horribles per ell: la seva mort.
• El compositor de les obres, Alexander von Zemlinsky, sembla plasmar en elles diferents persones amb les quals es sent identificat d’alguna forma. El nan és la representació de la identitat de Zemlinsky que veu la gent, i el mercader Simone és una identitat que Zemlinsky vol tenir.

Contrastant aquests dos conceptes, veiem que parlem d’una certa duplicitat. Tenim quatre casos:
• Una dona (Bianca) amb dos homes (El marit, Simone, i l’amant, el Príncep)
• Una dona (Infanta Donna Clara) amb dues ‘cares’ (Estima al nan, no l’estima)
• Un nan amb dues identitats (la seva percepció, la realitat)
• Un compositor amb dues identitats (el que és, el nan, i el que vol ser, el mercader).

Hem considerat que, a més d’incloure certa quantitat d’engany entre els personatges del nostre audiovisual, era ideal arribar a enganyar també a l’espectador amb un doble objectiu:
• Generar interès
• Que l’espectador se senti identificat amb com viuen l’engany els personatges de les òperes.

Tot plegat ens porta a fer servir un recurs que, donat els nostres conceptes centrals i objectius, és ideal: una història al voltant d’un personatge amb un trastorn d’identitat dissociatiu.

En quant a l’estètica del curt, hem volgut aconseguir un aspecte dramàtic, però modern i sense apartar-nos del realisme; amb la música, la tipologia de plans, els colors, etc., mostrem tensió i intriga d’una forma que explica adequadament la nostra història, i doni una pinzellada dels temes i els sentiments complexos que són presents a les òperes de Zemlinsky.  

Alumnes:  Silvia Philbrick, Ignacio Castanera i Pol Mas  
Assignatura de “Projectes II” de 3er curs en l’itinerari curricular d’audiovisual
Tutoria de Josep M. Marimon i coordinació d’Elisabeth Ferrandiz, responsable de la Unitat departamental d’Audiovisuals i Gràfic.