La voix humaine

La veu i el rostre són part de la nostra condició humana, i ho són tot a la vegada. Ambdós deixen entreveure pensament i sentiment, i és en les reaccions vocals i en els gestos facials que el pensament i el sentiment es confonen. Si els observem amb atenció, ja sigui perquè ens fascinen o perquè ens avorreixen, o bé perquè ens transmeten alegria o angoixa, veurem que reflecteixen el nostre inconscient.

Aquest vídeo és un treball en dues fases. En una primera, es grava el rostre de vint-i-cinc joves mentre escolten un fragment de l’òpera La voix humaine de Francis Poulenc, en el qual sentim el cant d’una dona anònima, sola i desesperada, que pateix perquè el seu amant l’ha deixada per una altra. En una segona fase, es projecta el vídeo al carrer i es graven els observadors dels oients anteriors, escoltant la mateixa música. Aquest exercici pot assimilar-se a un ull que es mira a si mateix, a una veu que s’escolta, o a un pensament o sentiment que es jutja a si mateix.

La intenció d’aquest treball és despertar la curiositat en les nostres maneres d’observar i de comunicar sensacions. Si bé la música mateixa ens ofereix una invitació a experimentar emocions, i té la capacitat de commoure’ns de manera profunda, les reaccions d’aquells que escolten (en la  primera o en la segona fase) també ens conviden a contemplar-nos en la pròpia condició humana.

Autor: Thomas Verbal

Tutora: Laura Ginés

Assignatura: Projecte audiovisual. 

Estudis: Grau en disseny

Agraïments: Família Verbal, Isa Lapera, Silvia Rodríguez, David Millán, Àlex Ventura, Miguel Barrio, Laura Juanós, Joan Achón, Laura Ginés, Jean–François Desbordes