L'elisir d'amore 2

La proposta de realitzar un vídeo, que donés una visió personal de les òperes que el Gran Teatre del Liceu te previst estrenar, es materialitzà amb els alumnes de Comunicació Audiovisual de segon de batxillerat artístic de l’escola Massana. 

Ells es van apropar (des d’una certa "distància" cap el fenomen operístic) a les operes L’elisir d'amore, Street Scene i Lohengrin, cercant aquells elements que els fossin propers: la temàtica, el ritual d’anar a l’òpera, etc.

En el cas de l’òpera de Donizetti, obviament la màgia de l’amor, l’atracció, el beuratge fou un element que els va atraure i sobre el que e va treballar des de diferents enfocaments, tant estilístics com tècnics.

Per altre banda, el món mític i la complexitat wagneriana de Lohengrin donà lloc a propostes, moltes vegades, de difícil concreció.

Els resultats reflecteixen el caràcter d’exercici de classe limitat pel calendari i per les condicions multidisciplinars del nostre taller, i apunten ha l’esperada, no menys gratificant, frescor de la visió dels joves. Una visió llunyana de l’"etiqueta" operística.

En el vídeo de Eric Conejo i Marta González, com en l’òpera L’elisir d’amore, la realitat i la fantasia van lligades. Per uns instants el protagonista viu amb inesperada angustia la ficció d’haver pres un elixir que fa que totes les dones amb les que es creua se sentin sobtadament atretes per ell. Per sort, el somni dura uns moments i a la fi el personatge recupera la conducta monògama i tranqui-la, despertant poc més que indiferència de la resta de dones amb que es va trobant. En aquesta peça es marca amb filmació en color els fragments de realitat, mentre que l’escena del somni (o del malson), és en blanc i negre. Un altre truc audiovisual és passar a càmera lenta el moment crucial de la fugida del protagonista con un exèrcit d’enamorades al seu darrera. Sens dubte, aquesta persecució és fer l’ullet a algunes seqüències cèlebres del cinema d’acció.