L'elisir d'amore 3

La proposta de realitzar un vídeo, que donés una visió personal de les òperes que el Gran Teatre del Liceu te previst estrenar, es materialitzà amb els alumnes de Comunicació Audiovisual de segon de batxillerat artístic de l’escola Massana. 

Ells es van apropar (des d’una certa "distància" cap el fenomen operístic) a les operes L’elisir d'amore, Street Scene i Lohengrin, cercant aquells elements que els fossin propers: la temàtica, el ritual d’anar a l’òpera, etc.

En el cas de l’òpera de Donizetti, obviament la màgia de l’amor, l’atracció, el beuratge fou un element que els va atraure i sobre el que e va treballar des de diferents enfocaments, tant estilístics com tècnics.

Per altre banda, el món mític i la complexitat wagneriana de Lohengrin donà lloc a propostes, moltes vegades, de difícil concreció.

Els resultats reflecteixen el caràcter d’exercici de classe limitat pel calendari i per les condicions multidisciplinars del nostre taller, i apunten ha l’esperada, no menys gratificant, frescor de la visió dels joves. Una visió llunyana de l’"etiqueta" operística.

Ginebra Alfonso, Mireia Sarabia i Gabriela Pena al seu audiovisual contraposen la soledat pseudoalcohòlica d’un dels membres del triangle amorós de L’elisir d’amore amb la apassionada fusió entre els altres dos vèrtexs. L’espiral de dependència de l’elixir en la que cau la desafortunada es va retorçant i s’accelera a mida que s’estreny l’abraçada dels amants. L’orquestra, representada per la metonímia d’un violí a les imatges, també pren un camí ascendent a partir del clímax que marca un llarg agut de soprano. Ens apropem al final, el ritme accelerat de la música es l’eco dels batecs dels dos enamorats, i potser també el singlot de la solitària. L’in crescendo, com no podia ser d’una altre manera, culmina en un petó. Després, “coda”, fos en negre i aplaudimen