L'elisir d'amore

La proposta de realitzar un vídeo, que donés una visió personal de les òperes que el Gran Teatre del Liceu te previst estrenar, es materialitzà amb els alumnes de Comunicació Audiovisual de segon de batxillerat artístic de l’escola Massana. 

Ells es van apropar (des d’una certa "distància" cap el fenomen operístic) a les operes L’elisir d'amore, Street Scene i Lohengrin, cercant aquells elements que els fossin propers: la temàtica, el ritual d’anar a l’òpera, etc.

En el cas de l’òpera de Donizetti, obviament la màgia de l’amor, l’atracció, el beuratge fou un element que els va atraure i sobre el que e va treballar des de diferents enfocaments, tant estilístics com tècnics.

Per altre banda, el món mític i la complexitat wagneriana de Lohengrin donà lloc a propostes, moltes vegades, de difícil concreció.

Els resultats reflecteixen el caràcter d’exercici de classe limitat pel calendari i per les condicions multidisciplinars del nostre taller, i apunten ha l’esperada, no menys gratificant, frescor de la visió dels joves. Una visió llunyana de l’"etiqueta" operística.

Aquest exercici ha permès experimentar amb tècniques d’enregistrament més properes al món de l’animació que la del vídeo, com ara l’stop motion. Una mostra és el vídeo fet amb retalls de paper d’ Anna Juárez, Núria Rodríguez i Anabella Tarre. La estètica naïf d’aquest clip està en sintonia amb la comèdia d’embolics de Donizetti de la que s’inspira. En aquesta proposta, els perills d’utilitzar una substància com és l’elixir de amor es posen de relleu a través d’una metàfora que té com a epicentre una simple mosca. Aquesta mosca cau per accident en un recipient d’elixir i sobtadament la resta de mosques embogeixen per ella. Un encert d’aquesta proposta és el ritme marcat que, gràcies a l’stop motion, s’imprimeix a la imatge i que coincideix en tot moment amb el tempo de la música. Els colors plans que se obtenen amb les cartolines retallades son també un encert i donen al conjunt nitidesa i contundència, i també permeten treballar amb molta agilitat. És per aquesta raó que no es renuncia a fabricar els crèdits amb la mateixa tècnica. Quelcom que dóna un punt molt personal al vídeo i que recorda indefectiblement a la cinematografia de Michel Gondry.