L'òpera 2

La proposta de realitzar un vídeo, que donés una visió personal de les òperes que el Gran Teatre del Liceu te previst estrenar, es materialitzà amb els alumnes de Comunicació Audiovisual de segon de batxillerat artístic de l’escola Massana. 

Ells es van apropar (des d’una certa "distància" cap el fenomen operístic) a les operes L’elisir d'amore, Street Scene i Lohengrin, cercant aquells elements que els fossin propers: la temàtica, el ritual d’anar a l’òpera, etc.

En el cas de l’òpera de Donizetti, obviament la màgia de l’amor, l’atracció, el beuratge fou un element que els va atraure i sobre el que e va treballar des de diferents enfocaments, tant estilístics com tècnics.

Per altre banda, el món mític i la complexitat wagneriana de Lohengrin donà lloc a propostes, moltes vegades, de difícil concreció.

Els resultats reflecteixen el caràcter d’exercici de classe limitat pel calendari i per les condicions multidisciplinars del nostre taller, i apunten ha l’esperada, no menys gratificant, frescor de la visió dels joves. Una visió llunyana de l’"etiqueta" operística.

La més desenfadada de les propostes la signen Rosa Llinàs, Ariadna Cano i Laura Rufas. La seva intenció es donar una imatge juvenil, divertida i lleugera de l’òpera. Per aconseguir-ho res millor que cercar la complicitat de familiars i amics, i que, sense complexes taral•legin l’inoblidable ària de la reina de la nit de La flauta màgica, sens dubte una de les òperes més conegudes pels no iniciats al bel canto. Amb una factura lo-fi, i més morro que altre cosa, aquest simpàtic vídeo aconsegueix si més no un somriure, quan no una forta rialla. Perquè, en confiança, qui no ha cantant alguna vegada aquestes notes, encara que sigui sota la dutxa? ¿No és aquesta la tomada més enganxosa que mai s’ha composat?