Lohengrin 2

La proposta de realitzar un vídeo, que donés una visió personal de les òperes que el Gran Teatre del Liceu te previst estrenar, es materialitzà amb els alumnes de Comunicació Audiovisual de segon de batxillerat artístic de l’escola Massana. 

Ells es van apropar (des d’una certa "distància" cap el fenomen operístic) a les operes L’elisir d'amore, Street Scene i Lohengrin, cercant aquells elements que els fossin propers: la temàtica, el ritual d’anar a l’òpera, etc.

En el cas de l’òpera de Donizetti, obviament la màgia de l’amor, l’atracció, el beuratge fou un element que els va atraure i sobre el que e va treballar des de diferents enfocaments, tant estilístics com tècnics.

Per altre banda, el món mític i la complexitat wagneriana de Lohengrin donà lloc a propostes, moltes vegades, de difícil concreció.

Els resultats reflecteixen el caràcter d’exercici de classe limitat pel calendari i per les condicions multidisciplinars del nostre taller, i apunten ha l’esperada, no menys gratificant, frescor de la visió dels joves. Una visió llunyana de l’"etiqueta" operística.

Por la seva part, Paula Marzo, Clàudia Cisternas i Isabel Piñol ens descobreixen la influència del Lohengrin de Wagner sobre el pintor Wassily Kandinsky, qui va executà una de les seves pintures abstractes deixant-se portar pels colors i les formes que li suggeria la melodia d’aquesta òpera. «El color és en general un mitjà per a exercir una influència directa sobre l’ànima. L’ull és el martell temperant. L’ànima és un piano amb moltes cordes. L’artista és la mà que, mitjançant una determinada tecla, fa vibrar l’ànima humana», deia Kandinsky. Dos esdeveniments van determinar la vocació artísti¬ca de Kandinsky el 1895: una representació de Lohengrin, i l’impacte que li va produir el quadre Montón de heno, de Claude Monet, en una exposició impressionista a Moscou. Si el primer apunta la vinculació de la pin¬tura a la música, el segon prefigura el futur d’una pin¬tura no figurativa. Aquest clip serveix de tribut a la creació pura, a la comunió entre les arts, al fet que unes disciplines beguin d’altres i amb tot la creació es retroalimenti sense fi.