Lohengrin 3

La proposta de realitzar un vídeo, que donés una visió personal de les òperes que el Gran Teatre del Liceu te previst estrenar, es materialitzà amb els alumnes de Comunicació Audiovisual de segon de batxillerat artístic de l’escola Massana. 

Ells es van apropar (des d’una certa "distància" cap el fenomen operístic) a les operes L’elisir d'amore, Street Scene i Lohengrin, cercant aquells elements que els fossin propers: la temàtica, el ritual d’anar a l’òpera, etc.

En el cas de l’òpera de Donizetti, obviament la màgia de l’amor, l’atracció, el beuratge fou un element que els va atraure i sobre el que e va treballar des de diferents enfocaments, tant estilístics com tècnics.

Per altre banda, el món mític i la complexitat wagneriana de Lohengrin donà lloc a propostes, moltes vegades, de difícil concreció.

Els resultats reflecteixen el caràcter d’exercici de classe limitat pel calendari i per les condicions multidisciplinars del nostre taller, i apunten ha l’esperada, no menys gratificant, frescor de la visió dels joves. Una visió llunyana de l’"etiqueta" operística.

Una altre proposta aboca l’espectador al següent dubte: I si els animals que ens envolten fossin humans encantats, como ho és el cigne de Lohengrin? Partint d’aquesta idea, Clara Gassull i Berta Fontboté ens mostren fragments de la vida domèstica d’un gat que menja a taula, es distreu veient la televisió o llegint un llibre. Aquestes activitats lligades unes amb d’altres aconsegueixen transmetre a l’espectador la idea de continuïtat, quasi de rutina, que li permet dibuixar en la ment la plàcida existència del felí en aquests i d’altres afers. Però, atenció, les coses no sempre son el que semblen. Quan el gat s’adorm i tanca les parpelles, l’encant desapareix, i retorna a la seva forma humana. “Encantat” es una subtil proposta que juga amb l’expectativa, el misteri o inclús cert suspens, i que té com a protagonista a un gat perquè trobar un cigne en Barcelona va resultar impossible.