Lohengrin

La proposta de realitzar un vídeo, que donés una visió personal de les òperes que el Gran Teatre del Liceu te previst estrenar, es materialitzà amb els alumnes de Comunicació Audiovisual de segon de batxillerat artístic de l’escola Massana. 

Ells es van apropar (des d’una certa "distància" cap el fenomen operístic) a les operes L’elisir d'amore, Street Scene i Lohengrin, cercant aquells elements que els fossin propers: la temàtica, el ritual d’anar a l’òpera, etc.

En el cas de l’òpera de Donizetti, obviament la màgia de l’amor, l’atracció, el beuratge fou un element que els va atraure i sobre el que e va treballar des de diferents enfocaments, tant estilístics com tècnics.

Per altre banda, el món mític i la complexitat wagneriana de Lohengrin donà lloc a propostes, moltes vegades, de difícil concreció.

Els resultats reflecteixen el caràcter d’exercici de classe limitat pel calendari i per les condicions multidisciplinars del nostre taller, i apunten ha l’esperada, no menys gratificant, frescor de la visió dels joves. Una visió llunyana de l’"etiqueta" operística.

Es el cas de la proposta d’Irene Tortajada, Rita Pujante i Mireia Serrano, vídeo on converteixen  Lohengrin de Wagner en un superheroi postmodern de caràcter esperpèntic que salva a una suposada princesa, aquí transformada en “pandillera” de barri, colpejant-la al cap amb un pollastre de goma. El vídeo barreja testimonis dels protagonistes amb el que seria una “recreació” dels fets, como si es tractés d’un programa de “telebasura”. Els personatges es veuen ridiculitzats amb llampants perruques i disfresses anacròniques, que els desfiguren i allunyen de l’èpica wagneriana. La producció, que no amaga el seu caràcter extremadament casolà, contribueix encara més a la distorsió del missatge. El moment àlgid d’aquesta paròdia no podia ser un altre que el bes entre l’heroi i la princesa, rodat, com no, en travelling circular i violins de fons.