La història artística del Liceu és un bon exponent de la història de la lírica occidental. Després d'una primera etapa en què l'òpera no representava sinó una part relativa de l'activitat artística, al costat de les abundants representacions de teatre parlat i de concerts i números de varietats, s'anà convertint en un prestigiós teatre d'òpera. La primera òpera representada, Anna Bolena de Donizetti, és ja un símptoma del gust pel bel canto i pel drama romàntic italià del moment (Rossini, Donizetti, Bellini, Verdi, etc.), que ha perdurat en el repertori al llarg del temps (Verdi és l'autor més representat), al costat de la grand opéra francesa (Auber, Meyerbeer, Halévy) avui oblidada, i dels autors francesos posteriors com ara Gounod, Bizet, Massenet o Saint-Saëns, que s'han anat mantenint.

Els autors d’òpera més destacats, al Liceu
El 1883 marca l'aparició de Wagner, un dels autors més estimats i valorats pel públic del Liceu, que ha donat al Teatre moments extraordinaris. El verisme, especialment la figura de Puccini, des de la fi del segle XIX, ha estat una escola molt estimada, i també, a partir de 1915, l'òpera russa (Mussorgski, Rimski-Kórsakov, Txaikovski). L'empresari Mestres Calvet aportà un alt nivell artístic amb Mozart, Ballets Russos de Diaghilev, Strauss, Falla, Stravinsky, etc. El repertori s'ha anat concentrant en els títols més habituals arreu, i al llarg de la segona part del segle XX s'han estrenat la pràctica totalitat dels altres grans autors del segle: Bartók, Honegger, Gershwin, Berg, Janacek, Weill, Xostakóvitx, Prokofiev, Britten, Schönberg, Hindemith, etc., i s'han exhumat autors barrocs i clàssics com Monteverdi, Händel i Gluck.

Un gran escenari per als millors
Els compositors catalans, Pedrell, Granados, Morera, Pahissa, Vives, Toldrà, Montsalvatge, Gerhard, entre d'altres, han vist pujar a l’escenari del Liceu les seves produccions. Les millors veus de tots els temps, entre les quals han excel·lit les catalanes de Victoria de los Ángeles, Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Josep Carreras, i els millors directors d'orquestra i de la dramatúrgia operística han passat pel seu escenari.

Escenografies: tradició i avantguarda
L'escenografia tradicional catalana, com ara la de Soler i Rovirosa, Vilomara, Junyent, Alarma, Mestres Cabanes, i la d'avantguarda, amb Bakst, Picasso, Cocteau, Miró, hi han estat també presents.

El ballet
El ballet ha estat present a les temporades del Teatre, que al llarg dels anys ha acollit les companyies de dansa més prestigioses del món.
Entre els anys 1950 i 1980, paral·lelament, actuà de manera regular el cos de ball del Liceu, del qual Joan Magriñà fou l’ànima com a ballarí i director.