El Gran Teatre del Liceu s'alça al sector central de la popular Rambla de Barcelona, passeig emblemàtic de la Ciutat Vella, que ha mantingut al llarg del temps el seu protagonisme i la seva bigarrada personalitat.

De l'edifici tradicional, se salvaren de l'incendi del 1994, i es mantenen tal com eren, la part de la façana central de la Rambla, el vestíbul principal amb les escalinates i el Saló dels Miralls. La façana té una presència relativament modesta en relació amb l'interior. L'ampli vestíbul, amb grans columnes, porta a la gran escala principal de marbre (1861), presidida per una escultura modernista de Venanci Vallmitjana, Al·legoria de la Música (1901), que porta a l'amfiteatre i al Saló dels Miralls. Aquest saló és el primer Foyer o sala de descans del Teatre, restaurat el 1877 per l'arquitecte Elies Rogent dins el característic estil tardoisabelí de l'època i decorat per Josep Serra i Josep Mirabent.

La fidel reconstrucció de la Sala gran i l'escenari, totalment destruïts pel foc, ha permès diversos canvis i millores.

La Sala
La Sala, inspirada explícitament en el Teatro alla Scala de Milà, té la planta en forma de ferradura (fondària i amplada màximes de 33 i 27 m), amb platea i cinc nivells. L'aforament és de 2.292 espectadors, un dels més grans dels teatres europeus d'òpera.

Les llotges, amb petites avantllotges, se situen al prosceni, al voltant de la platea i a l'amfiteatre.

El conjunt del prosceni segueix la recomposició d'aquest espai feta el 1909, amb un gran arc central que neix dels muntants laterals, ben definits cada un per les dues columnes corínties que suporten els ampits dels quatre pisos de llotges de prosceni, les més àmplies i luxoses del Teatre.

L’ornamentació
L'ornamentació de la Sala reprodueix també la renovació decorativa del 1909, feta amb motllures de guix daurades i policromades, que respon a la superposició d'elements d'èpoques i gustos diferents dins l'habitual sumptuositat dels teatres d'òpera vuitcentistes. Els llums són de llautó, amb la característica forma de drac i tulipes de vidre. Les butaques de la platea són de ferro colat i vellut vermell.

Els vuit òculs del cel ras i els medallons de l'arc de prosceni els va decorar l'artista Perejaume i recreen la platea del Liceu com un paisatge natural. La cortina de la boca d'escena és obra del modista Antoni Miró, amb una gran i sòbria ondulació del vellut vermell, rematada per una guardamalleta drapada també de vellut i el llum en forma de casquet esfèric al centre del cel ras, concebuda per Ignasi de Solà-Morales, constitueix una plataforma tecnològica molt útil.

L'escenari
L'escenari del nou Liceu està dotat d'uns equipaments de gran envergadura i complexitat que permeten una gran agilitat en el canvi d'escena i, alhora, l'alternança de títols en la programació.

El Foyer
El nou Foyer, espai de descans i trobada per al públic situat sota la gran sala, és un espai polivalent on hi ha el bar-restaurant principal del Teatre. S'utilitza també com a sala per a concerts i representacions de petit format, sessions informatives prèvies a cada representació operística, espai social per a reunions, banquets i festes etc.

L'Espai Liceu
L'Espai Liceu, inaugurat el 2002, se situa a la primera planta del soterrani, amb accès des de la Rambla i el carrer de Sant Pau i comunicada amb el Foyer. Es tracta del punt de partida de les visites al Liceu, i alhora, d'un espai cultural i comercial de promoció del Teatre i del món de la lírica. Hi ha un petit auditori de forma esfèrica on es pot escoltar música i visualitzar projeccions operístiques, una mediateca, una cafeteria i l'espai comercial relacionat amb el món musical i artístic gestionat per l'empresa Laie.