El Gran Teatre del Liceu, creat el 1847 a la Rambla de Barcelona, és un teatre d'òpera  -vertader referent de la ciutat- que ha mantingut al llarg dels anys la seva funció de centre cultural i artístic. Actualment és de titularitat pública -Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Ministeri de Cultura-, administrat per la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que incorpora, a més, un Consell de Mecenatge i l'antiga Societat del Gran Teatre del Liceu.

El seu origen està en una Sociedad Dramática de Aficionados, creada el 1837 i convertida aviat en Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés de SM la Reina Isabel II, que incorporava al conreu del teatre el del cant i la música a la italiana. La construcció d’un nou i ambiciós teatre per part d’un grup de membres de la burgesia barcelonina (1847) es realitzà amb la creació de la Societat del Gran Teatre del Liceu, la dita «Societat de Propietaris», les acccions mercantils de la qual comportaven la propietat privada de part de les llotges i butaques del teatre, responsable única de la institució a partir de 1855. L'explotació del Teatre anava a càrrec d’empreses concessionàries dels espectacles, que rebien els ingressos de la venda de les localitats no adscrites a la Societat.Aquest règim econòmic, esdevingut inviable amb el temps, tingué des del 1980 el suport de la Generalitat de Catalunya, que davant el perill de desaparició d'una institució del prestigi cultural internacional del Liceu, creà el Consorci del Gran Teatre del Liceu -amb l'Ajuntament de Barcelona, la Societat del Gran Teatre del Liceu i després la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura-, que es féu càrrec de la seva gestió i explotació.

A partir de l’incendi del 31 de gener de 1994 i per tal de poder reconstruir i millorar aquest emblemàtic edifici, es féu necessari un nou enfocament jurídic de cara a la seva titularitat pública: es creà la Fundació del Gran Teatre del Liceu amb les institucions esmentades (1994) i la Societat del Gran Teatre del Liceu féu cessió de la propietat a les administracions públiques.

Els objectius bàsics del Gran Teatre del Liceu són la creació d’obres d’art que tenen la música com a llenguatge preferent i la difusió d’aquest art al nombre més ampli possible de ciutadans. L’instrument principal per aconseguir-ho és la  programació artística, determinada per l’anomenat «Contracte programa» signat entre les administracions públiques i el Teatre.

Les línies fonamentals del projecte artístic del Gran Teatre del Liceu són les següents

- Cal mantenir - per raons artístiques i econòmiques, dins la línia dels teatres europeus més reconeguts- l’equilibri entre dos criteris bàsics: la presència d’obres i autors nous, que aportin un panorama el més complet possible de l’art de l’òpera, i la del gran repertori, que té una gran tradició i alta valoració del públic.

- Cal estabilitzar les prestacions d’excel·lència de l’orquestra i el cor, objectiu preferent que condiciona el discurs artístic, l’èxit de la programació i el prestigi internacional del Liceu de la qual depèn l’èxit de moltes iniciatives essencials per la difussió de l’art del Teatre: invitacions en altres contextos, edició audiovisual, etc.

- Cal que les produccions segueixin comptant amb figures de prestigi internacional, d’acord amb la tradició del Teatre, reconeguda arreu. Per posar un límit al caixet s’ha de contractar —com s’ha fet fins ara— la presència dels solistes amb gran antelació i assegurar les cessions d’imatge que fan viable la difusió de les obres. El Liceu, tanmateix, ha de seguir essent plataforma de formació i promoció dels joves cantants, en espectacles de «petit format» i també en els grans quan la seva preparació representa un progrés cap al seu reconeixement.

- La dramatúrgia de les òperes i la personalitat dels directors d’escena ha adquirit, a tot el món, una notable importància. Malgrat divergències puntuals, la política artística del Teatre en aquesta qüestió ha ajudat decisivament a la popularitat i a l’èxit del nou Liceu. Els criteris han estat: dur al Liceu els directors d’escena més prestigiosos a Europa; associar al Liceu alguns dels millors directors d’escena del país; alternar produccions tradicionals amb d’altres que modifiquen la literalitat de les acotacions per servir el sentit de l’obra amb un llenguatge nou. Les noves dramatúrgies son indefugibles per raons de mercat i també artístiques. Cal, però, alternar produccions literals i innovadores per garantir la pluralitat de l’oferta que ha d’atendre un públic, sortosament, molt divers. En qualsevol cas, el criteri determinant és la qualitat estètica de la proposta, és a dir la fidelitat de la dramatúrgia al sentit de l’obra.

- El Liceu ofereix un conjunt ampli de produccions adreçades a un públic infantil i familiar. Cal dotar les sessions infantils i familiars del caràcter de temporades estables i preveure també que duguin el Liceu a altres llocs del territori a pàrtir de l’acord entre institucions que faci del Liceu un projecte col·lectiu.