Notícies

El Liceu presenta la nova temporada 2016/17

Barcelona, 24 de febrer de 2016. El Gran Teatre del Liceu ha presentat la seva nova temporada 2016/17, en una roda de premsa en la que han intervingut el president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Joaquim Molins, el director general del Teatre, Roger Guasch, la directora artística, Christina Scheppelmann, i el director musical, Josep Pons.

La nova temporada gira entorn a tres línies bàsiques: l’ambició, l’equilibri i la qualitat. Un Liceu de grans veus, amb una clara aposta pels nous cantants, llenguatges clàssics intercalats amb els contemporanis, ús de les noves tecnologies i innovació sobre l’escenari, amb grans equips de direcció d’escena i musicals perquè el Liceu continuï essent un referent artístic a nivell internacional. Debutaran al Teatre algunes grans veus que estan triomfant als principals teatres d’òpera del món.

En molts casos, la programació ve a cobrir buits històrics, amb títols que mai s’han vist al Liceu o que han estat poc representats. Dues de les òperes seran estrenes absolutes a Espanya. La programació abraça des d’òperes barroques, fins a contemporànies, amb dos títols del segle XX (Elektra i La vídua alegre) i una del XXI (Quartett). Hi ha una clara aposta pel talent català amb òperes com Teuzzone, dirigida per Jordi Savall, Quartett, amb direcció escènica d’Àlex Ollé (La fura dels baus), i Le nozze di Figaro, amb direcció escènica de Lluís Pasqual i direcció musical de Josep Pons.

La temporada tindrà més difusió que mai amb la intenció d’apropar l’òpera a nous públics i recuperar-ne l’esperit popular. Així –al marge de descomptes per a col·lectius com els joves- hi haurà la retransmissió en directe de dues òperes a cinemes de tot el món (Macbeth i Rigoletto) i una altra en directe a través de TV3 (Il trovatore), dins l’activitat El Liceu a la fresca, que farà arribar l’òpera a l’aire lliure a municipis de tota Catalunya.

Reequilibri en els comptes i aposta social
El pressupost de la temporada serà de 43,3 milions d’euros, un milió d’euros per sobre de la temporada actual (42,2 milions), amb un dèficit de 303.000 euros. El refinançament dels crèdits pendents i l’increment de les aportacions públiques, especialment de l’administració central d’acord amb els percentatges que marquen els estatuts del Teatre, seran alguns dels reptes econòmics per tal de donar compliment al Pla Estratègic i de Viabilitat per al període 2014-2017 i aconseguir la sostenibilitat econòmica del Teatre en el temps.

El Projecte Social del Teatre –un dels tres grans vectors de l’actual Pla Estratègic- rebrà l’impuls amb programes com l’Apropa Cultura, que farà que 2.180 persones amb risc d’exclusió social (discapacitats físics, malalts mentals, drogoaddictes, mares maltractades, etc.) puguin venir al Teatre a un preu fixe de 3 euros, en localitats situades a platea i amfiteatre. L’acord beneficia a prop de 1.400 entitats de tota Catalunya.

El número de funcions de la temporada es veu incrementat, al passar de 114 a 124. Creix el número d’òperes representades: 14, de les quals 11 seran escenificades, enfront de les 12 d’enguany amb 9 escenificades. Augmenta el número de funcions incloses als abonaments reduïts i populars, que passen de 5 a 7 funcions i de 4 a 5 funcions, respectivament, mentre que els abonaments de temporada es mantenen en 11 funcions. Per segon any, es dóna la possibilitat als espectadors de renunciar a fins a dues funcions per adaptar l’abonament als seus gustos. Així mateix, es mantenen els abonaments flexibles, que en el seu primer any de funcionament han assolit les 561 altes.

El preu de les localitats de les òperes disminueix un 1,2%, amb un clara aposta per fer el gènere més accessible a nous públics. Addicionalment, els abonats gaudiran de descomptes en els seus abonaments en funció de l’antiguitat, de fins a un 20% en el cas dels més veterans. Un dels torns populars es transforma en un Torn d’Iniciació a l’Òpera, adreçat a captar nous públics i amb descomptes per a joves de fins el 50%, i per a persones grans fins el 30%.

Òperes
La temporada començarà al setembre amb la mateixa producció que acabarà l’actual: Die Zauberflöte (La flauta màgica), però la inauguració oficial serà el 7 d’octubre amb Macbeth, de Verdi, amb les grans veus de Ludovic Tézier i Martina Serafin i la direcció d’escena de Christof Loy, que va triomfar amb Arabella. Suposarà el debut al Liceu de la soprano Tatiana Serjan, que ve de triomfar als principals teatres del món.

A continuació, es programarà Le nozze di Figaro, en un coproducció del Liceu i la Welsh National Opera de Cardiff, amb la direcció escènica de Lluís Pasqual i l’orquestral de Josep Pons, en la que representa una clara aposta pel talent català.

Al mes de desembre arribarà un dels plats forts de la temporada: Elektra, de Richard Strauss, un òpera del segle XX. Es tracta d’una coproducció pròpia del Liceu, amb el Metropolitan de Nova York i L’Scala de Milà, entre d’altres. Es tracta d’una òpera poc representada al Liceu i és un títol molt idoni per atraure públic jove per la seva temàtica i posada en escena, com ja va passar amb Benvenuto Cellini aquesta temporada.

El repartiment estarà encapçalat per Evelyn Herlitzius, Adrianne Pieczonca i Waltraud Meier, una gran figura de la lírica en els darrers anys. La direcció d’escena correspondrà a Patrice Chéreau, un nom mític al món del cinema (La reina Margot), el teatre i l’òpera, considerat un dels grans renovadors de les arts escèniques. Suposarà el seu debut pòstum al Liceu. La direcció musical d’Elektra correspondrà a Josep Pons.

Al mes de febrer de 2017 arribarà Werther, de Jules Massenet, una òpera del segle XIX que fa 25 anys que no es representa al Liceu. La direcció d’escena serà de Willy Decker (recordat al Liceu per Die tote Stadt i Billy Budd) i la direcció musical d’Alain Altinoglu, una de les millors batutes de l’actualitat. Els dos tenors protagonistes seran Piotr Beczala i Josep Bros, amb el debut en una òpera escenificada al Liceu de la mezzo Anna Caterina Antonacci.

Un altre punt fort de la temporada serà Quartett, de Luca Francesconi, que suposa l’estrena a Espanya d’aquesta òpera del segle XXI. Amb un gran impacte visual i tecnològic, la direcció d’escena correspon a Àlex Ollé (La fura dels baus), un dels noms de referència a casa nostra i d’amplíssima projecció internacional, i la direcció musical l’assumirà Peter Rundel, especialista en el repertori del segle XXI. La producció, de L’Scala de Milà, està triomfant arreu del món.

L’òpera barroca tindrà cabuda amb l’estrena absoluta a Espanya de Teuzzone, una de les òperes de temàtica més exòtiques de Vivaldi i una de les més desconegudes. Jordi Savall recupera, en versió concert, aquesta peça de grans àries gairebé tres-cents anys des de la seva estrena a Màntua (Itàlia). La interpretació anirà a càrrec de la seva prestigiosa agrupació Le Concert des Nations.

Per tercer any consecutiu, Plácido Domingo torna al Teatre per interpretar Athanaël a Thaïs, de Jules Massenet, en versió concert. La seva veu s’unirà a la de Nino Mazchaidze i Celso Albelo. També figurarà al repartiment Sara Blanch, una de les guanyadores del Concurs Tenor Viñas de 2016, en el que representa una tendència al llarg de la temporada: donar oportunitats a nous talents en papers secundaris.

Un dels títols més populars del repertori arribarà al març de 2017: Rigoletto, basada en el drama de Victor Hugo. En una coproducció del Liceu i el Teatro Real, suposarà el debut de Javier Camarena en el rol de Duc de Màntua, acompanyat de Leo Nucci i Carlos Álvarez, que retorna al Liceu després de vàries temporades absent.

Wagner tindrà cabuda amb L’holandès errant, en una producció de l’Staatsoper de Berlin, amb un repartiment de primer nivell encapçalat per Thomas Johannes Mayer, Emma Vetter i Anja Kampe, representants de les millors veus wagnerianes de Bayreuth. La direcció de l’orquestra i cor del Liceu correspondrà a una dona: Oksana Lyniv.

Javier Camarena tornarà a repetir presència al Liceu amb La fille du régiment, de Donizetti, en una celebrada producció de Laurent Pelly (triomfador al Liceu amb la seva Cendrillon i recentment amb Don Pasquale. Entre les veus destaca Ewa Podleś, una de les grans contralts del moment. El paper de Duquessa de Crakentorp correspondrà a Bibiana Fernández, l’actriu almodovariana.

En l’aposta pel high-tech i les noves tecnologies a l’escenari, arriba Don Giovanni, amb direcció musical de Josep Pons i direcció escènica de Kasper Holten, actual director artístic de la Royal Opera House (ROH) Covent Garden de Londres i que debuta al Liceu. Es tracta d’una coproducció del Liceu amb la ROH, i les òperes de Tel Aviv i Houston. Compta amb les dues millors veus per representar el paper principal: Mariusz Kwiecień i Carlos Álvarez.

El Liceu recupera una producció pròpia: Il trovatore, amb tres importants factors que la renoven notablement: una nova direcció d’escena, a càrrec de de Joan Anton Rechi, nova il·luminació i nou vestuari. El repertori l’encapçalen Marco Berti, Tamara Wilson, Marianne Cornetti i Ekaterina Gubanova, que debuta el rol, amb el debut al Liceu de dos noms que trepitgen fort a l’escena mundial: Kristin Lewis i Yonghoon Lee.

Tancarà la temporada La vídua alegre, de Franz Lehár, que torna al Liceu 37 anys després de la seva darrera representació i suposarà la tercera peça de la temporada dirigida per Josep Pons, amb un repartiment de luxe: Angela Denoke, Bo Skohvus, Ben Bliss (guanyador del Viñas 2015) i Elena Sancho Péreg. Amb poca presència al nostre país, és una de les operetes més representades arreu del món.

Dansa
La programació de dansa inclou tres reputades companyies: el Ballet Nacional Sodre (BNS) d’Uruguai, dirigida pel prestigiós ex ballarí Julio Bocca; IT Dansa, la companyia de l’Institut del Teatre; i el Ballet Preljocaj.

El BNS interpretarà Coppélia, coreografia basada en el clàssic de E. T. A. Hoffmann L’home de sorra, en una versió amb un fort component teatral i amb l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica del Liceu. IT Dansa amplia el seu repertori amb una nova coreografia: Wad Ras, que ve de guanyar la cinquena edició del premi Coreografia de Flamenc i Dansa Espanyola de Madrid. La complementen les ja conegudes Minus 16 i Un ballo, basada en peces de Ravel.

En el cas del Ballet Preljocaj, es tracta del debut al Liceu d’aquesta prestigiosa companyia que interpretarà les coreografies Spectral Evidence, amb música de John Cage, i La Stravaganza, que intercala peces de Vivaldi amb música contemporània.

Concerts i recitals
En el capítol de concerts i recitals, destaca la presència de Gregory Kunde, Sondra Radvanovsky i Joyce DiDonato. Després del seus èxits a Norma i Otello, Kunde interpretarà àries de Verdi amb l’Orquestra del Liceu. La soprano Sondra Radvanovsky, acompanyada al piano per Anthony Manoli, cantarà peces de Verdi, Bellini i Massenet, mentre que la mezzo DiDonato interpretarà peces barroques de Monteverdi, Purcell i Händel, acompanyada per l’orquestra d’època Il Pomo d’Oro.

El mes de novembre, es viurà un “duel” de barítons amb dos dels millors del moment: Dmitri Hvorostovsky, que actuarà acompanyat de l’Orquestra del Liceu, i Simon Keenlyside, en un recital amb piano i obres de Poulenc, Strauss, Rakhmàninov i Schubert, entre d’altres.

El mestre Josep Pons, al capdavant de l’Orquestra i el Cor del Liceu, afrontarà el Rèquiem de Mozart, dins el Memorial Pau Casals, a més d’un parell de concerts dedicats a Txaikovski, el primer dirigint el Concert per a piano número 1 i la Simfonia número 5 amb la pianista Khatia Buniatishvili, i el segon interpretant el Concert per a violí, en Re Major, op. 35 i la Simfonia número 4 amb el violinista Chad Hoopes. Al Nadal, es tornarà a programar Els Pastorets, cantata de Nadal, d’Albert Guinovart, i tindrà lloc la 54a edició del concurs de cant Tenor Viñas.