Les veus de l'obsessió

Chiharu Shiota, artista visual

Memòria i nostàlgia, llum i color, bellesa i pèrdua. Gràcies a les seves instal·lacions, l’artista japonesa Chiharu Shiota entrellaça tots aquests elements imbuint tant el lloc de les obres com els objectes suspesos amb una potència fosca i onírica.

Me Somewhere Else, 2018 / © VEGAP, Madrid, 2020 and the artist
Me Somewhere Else, 2018 / © VEGAP, Madrid, 2020 and the artist

Hereva d’Ana Mendieta i de tota una generació d’artistes feministes de principis dels anys setanta, Shiota treballa amb el seu cos com a espai d’intervenció fent performances que tracten amb obsessió sobre la vinculació a la terra i el passat.

Coneguda per les seves instal·lacions amb la llana com a material principal, els seus tramats generen una barreja entre atracció onírica i fascinació hipnòtica. La presència i absència del propi cos de l’artista és el fil conductor de la seva obra i es converteix en allò amb què fa entendre la seva confrontació amb la problemàtica de definir el treball artístic; l’objecte artístic i el públic, l’interior i l’exterior.

En la seva filosofia de treball, l’autèntica obra artística només es crea quan les expectatives de formes artístiques d’expressió conegudes són abandonades a favor d’una percepció de les coses que s’obre camí sense atribucions de significat.

Chiharu, tries tu la forma d’art o bé la forma tria per tu?
La connexió forma part de la nostra existència, no podem existir sense sentir-nos connectats amb algú o alguna cosa. Per això vaig deixar de dibuixar i pintar, perquè no estava còmoda amb aquesta forma d’art. La pintura com a forma d’art té una història extraordinària, però tenia la sensació que no era el meu material propi; no pertany a la meva personalitat. Volia trobar el sentit de l’art i sabia que si continuava pintant només crearia art per art. Alguns somnis o obsessions han inspirat el teu art? La paràbola taoista El somni de les papallones, que qüestiona la realitat, també ha estat una inspiració i una constant per a alguna de les meves obres, com ara During sleep. La història tracta d’un home que somia ser una papallona, però quan es desperta no està segur si és un home que va somiar en una papallona o una papallona que somia ser un home. Ja no coneix el seu sentit de la vida real. Crec que dormir i somiar és un fonament important per al nostre sentit de la realitat i de l’existència.

L’ús dels fils a les instal·lacions artístiques també es va inspirar en un somni?
Els fils em permeten explorar l’espai, acumular capes per crear una superfície com el cel nocturn que s’expandeix gradualment a l’univers. Vaig començar a utilitzar fil blanc, per exemple, perquè volia experimentar alguna cosa nova. Volia crear alguna cosa desconeguda. Va ser per a un projecte al principi del 2017 i, com que no havia treballat mai abans amb fil blanc, em va semblar estrany, però ara forma part del meu art.

Georg Baselitz diu que tot l’art bo prové de la misèria, mai de res positiu.
Faig que el meu art no sigui una mena de teràpia per a l’ansietat interna, ja que en el meu cas la por és necessària per fer art. Creo per emoció. Tothom té un univers dins seu i crec que és el nostre objectiu connectar el nostre univers interior amb l’univers exterior. Això és el que intento, tenir sentit amb la meva feina. Creo per entendre les meves emocions i a mi mateixa, i per connectar amb els altres.

De tota la teva producció, tens alguna obra que sigui la teva preferida?
No, no en tinc cap de preferida. Per això no puc deixar de crear. Mai n’estic plenament satisfeta.

Tens un lema personal que t’ajuda a viure?
No tinc un lema tangible, m’agrada seguir els meus sentiments. Cerco amb obsessió la peça que em falta, però mai sé exactament quina em falta. No tinc una definició clara sobre la meva buidor.

Entrevista feta per Ana Bogdan per The Talks, publicada el 3 d’abril de 2019.

Actividades

INSTAL·LACIÓ
Del 12 de gener al 24 de febrer de 2021
Sala Miralls
Més info