La tragèdia és consubstancial a l’òpera.

La fatalitat d’un terrible destí imposat als seus protagonistes els converteix en herois. En paral·lel, aquests mateixos personatges se’ns mostren tremendament humans: plens de dubtes, somnis, obsessions, febleses…; són les seves esquerdes irreversibles. D’alguna manera, voldrien ser una altra persona, però ja és massa tard. No poden vèncer allò que són i hauran de carregar els seus fantasmes i les cicatrius vitals que se’n deriven. 

Aquesta temporada el públic s’enfrontarà a una galeria de personatges molt humans (Tatiana, Turandot, Cleopatra, Calaf, Amelia, Don José, Angelina, Riccardo, Lecouvreur o Liù, entre molts d’altres), els quals, tot perseguint un somni i amb un important pes del passat, mostraran la seva humanitat, però també les irreparables esquerdes de la seva voluntat. 

Kintsugi (金継 ぎ)  

És una tècnica japonesa que significa literalment ‘reparar amb or’. Es remunta al segle XV i consisteix a utilitzar fil d’or, argent o laca amb pols d’or per a la reparació d’objectes de ceràmica; unir amb el metall els fragments trencats d’una peça de vaixella. La idea poètica rau en la possibilitat de tenir una peça de major perfecció estètica sorgida de la imperfecció i de la ferida.

Quin és el kintsugi per a les esquerdes de l’home?

Potser el coneixement, l’art i l’òpera.