Salt al buit

Davant d’una cruïlla, allà on dos camins es separen, l’individu ha de prendre una decisió. Amb temps de reflexió o sense, el resultat i les conseqüències seran sempre incerts. Igual que Hèrcules davant l’interrogant (entre el plaer o la virtut), cal una dosi de valentia per fer aquest pas que canviarà l’estatus de tot. Ens obliga a posicionar-nos. 

Només descobrirem si aquella tria ha estat afortunada o no amb el pas del temps. Segurament no acceptarem que ens avisin de les fatalitats que ens esperen, però assumirem que fer el camí ja representa un creixement personal. 

Aquesta temporada el públic passa de ser espectador a assumir un nou rol protagonista en els processos artístics; una acció conduïda on el teatre ja no és un prescriptor sinó un connector d’experiències i un mediador cultural per a la societat. És precisament en aquest canvi de relació on neix una nova intensitat i l’autèntic salt al buit. Mai res serà igual. Fem aquest camí junts? 

Víctor Garcia de Gomar 
Director artístic del Gran Teatre del Liceu