Totes les noticies

El Liceu amplia els seus annals amb informació des de l'any 1936

  • Tothom qui vulgui podrà consultar material artístic i gràfic dels darrers 85 anys, des de l’inici de la Guerra Civil fins a la temporada actual
  • En el marc de la celebració del 175è aniversari del Liceu, gradualment i fins a l’abril del 2022, s’aniran obrint la resta de temporades per trams fins a publicar tot el llegat artístic i cultural del Teatre des de la seva inauguració l’any 1847
  • L’etapa que ara s’obre comprèn un període breu però de gran transcendència per al Teatre, ja que recull el període en què aquest és nacionalitzat per la Generalitat de Catalunya
  • Els anys de la Guerra Civil han estat els menys estudiats dels 175 anys de la història artística del Gran Teatre del Liceu. Jaume Tribó va aprofitar els mesos d'interrupció de l’activitat artística del Liceu a causa de la pandèmia per documentar els espectacles que va acollir el Liceu durant els anys 1936-1939

ANNALS DEL LICEU

Barcelona, 17 de gener de 2022. El Gran Teatre del Liceu continua ampliant la base de dades que va fer pública el mes de gener de 2020 i habilita una nova etapa del Teatre que comprèn el període de la Guerra Civil (del 1936-1939). Des d’avui, els usuaris podran consultar centenars de fotografies, programes de mà i informació artística de les òperes, ballets i concerts dels darrers 85 anys, des de l’inici de la Guerra Civil fins a la temporada actual.

El context històric

El Teatre és nacionalitzat per la Generalitat de Catalunya. Aquesta nacionalització es concretà en el decret del 27/07/1936 mitjançant el qual el Liceu passava a anomenar-se Teatre Nacional de Catalunya. Tres dies més tard, als baixos del Cercle del Liceu s’instal·là la Comissaria d’Espectacles de la Generalitat i el 5 d’agost de 1936 es realitza un annex al decret quedant nacionalitzat, també, el Cercle i el Conservatori.  Els Ballets Russos de Montecarlo va ser la darrera companyia que trepitjà l’escenari del Liceu abans de l’inici de la Guerra, el 7 de juny de 1936. L’activitat artística restà aturada fins el 13 de setembre del mateix any, data en què el Teatre reobre les seves portes amb un concert de l’Orquestra Pau Casals amb els directors Pau Casals i Enric Casals que porta com a títol: En honor als caiguts i per ajudar els que lluiten.  

 

En els següents mesos, l’escenari del Liceu se cedeix a diverses associacions, partits i sindicats per a la celebració d’espectacles i festivals amb finalitats benèfiques i bèl·liques. Aquesta nova funcionalitat del Liceu durà ben poc ja que mitjançant el decret del 9 de juliol de 1937 es limità l’ús del Teatre a la celebració d’actes de caràcter oficial “dignes del seu prestigi”. Durant l’any 1937, l’activitat artística va ser molt reduïda. En destaca un concert amb l’Orquestra del Sindicat Únic d'Espectacles Públics, sota la direcció d’Eduard Toldrà, i un concert de la Banda Municipal de Madrid, amb Pablo Sorozábal com a director (al qual hi assistiren el president de la República, Manuel Azaña, i el president de la Generalitat, Lluís Companys). Durant aquest any també és representà repetides vegades l’obra Pedro Mari d’Arturo Campión.  

A partir del mes de març de 1938 es reprèn la temporada d’òpera al Liceu. L’òpera italiana i alemanya és desterrada de la programació per raons clarament polítiques i s’apostà per l’òpera francesa i espanyola i per la sarsuela. La temporada s’inaugurà amb Samson et Dalila (Saint-Saëns) i la seguiren títols com Manon (Massenet) amb el famós tenor canadenc Raoul Jobin, Louise (Charpentier), La Dolores (Bretón), Las golondrinas (Usandizaga), Marina (Arrieta), Doña Francisquita (Vives), La revoltosa (Chapí) o La verbena de la Paloma (Bretón), entre d’altres.  

D’aquest període, convé destacar també el concert de presentació de l’Orquestra Nacional de Conciertos, embrió de l’Orquesta Nacional de España, el 8 d’abril de 1938, sota la direcció de Bartolomé Pérez Casas. L’orquestra va estar present al Teatre fins al mes de gener de 1939.  

Altres fets artístics importants durant els anys de la Guerra són el debut de Joan Magriñà com a coreògraf amb Corrida de feria del compositor Salvador Bacarisse i l’estrena al Liceu d’El giravolt de maig de Toldrà. Com a intèrprets cal destacar la presència dels tenors catalans Emili Vendrell i Hipòlit Lázaro.  

La temporada 1938/39 s’acaba sobtadament amb l’entrada de les tropes de Franco a Barcelona el dia 26 de gener de 1939 i no hi haurà cap altre espectacle fins el 29 d’abril del mateix any.

Des d’ara i fins a la celebració del 175è aniversari del Liceu l’abril de 2022, s’obriran gradualment la resta de temporades per trams fins a publicar tot el llegat artístic i cultural del Teatre des de la seva inauguració l’any 1847, uns trams que coincideixen amb les etapes clau en la història del Gran Teatre del Liceu (en negreta estan marcades les etapes obertes):

1999-2022. El Liceu després de la reobertura i fins avui.
1994-1999. Mentre el Liceu estava en procés de reconstrucció.
1981-1994. Des de la creació del Consorci del Liceu fins a l’incendi.
1939-1981. Des de la fi de la Guerra Civil fins a la mort de l’últim empresari, Joan Antoni Pàmias.
1936-1939. Durant la Guerra Civil.

1894-1936. Després de la bomba Orsini i fins a l’inici de la Guerra Civil.
1862-1893. Des de la inauguració del segon edifici fins a la bomba Orsini.
1847-1861. Des de la inauguració del Liceu fins el primer incendi.

Els Annals són fruit de la investigació d’en Jaume Tribó, mestre apuntador del Teatre des del 1975, que ha treballat conjuntament amb l’Arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu per fer pública la història artística del coliseu barcelonès.

Amb el suport del Departament de Cultura: