Notícies

El Liceu inaugura el 2023 amb 'Tosca' de Puccini

Un dels títols més representats a la història del Liceu, ara sota la visió del director escènic Rafael R. Villalobos.

Roda de premsa de 'Tosca'.
Víctor Garcia de Gomar, Željko Lučić, Michael Fabiano, Rafael R. Villalobos, Maria Agresta i Henrik Nánási.

 

  • El Gran Teatre del Liceu estrena el proper 4 de gener el nou any amb Tosca de Puccini, un dels títols més representats a la història del Teatre. Aquest cop, torna sota la visió del reconegut director Rafael R. Villalobos, en una nova coproducció estrenada a La Monnaie i coproduïda amb el Liceu, entre d’altres.
  • La producció de Villalobos posa en relleu la por a Déu com a eina de dominació política i de manipulació social en un drama on la música subratlla la psicologia dels personatges. Una partitura on Puccini va assolir el nivell més elevat de truculència: uneix les baixes passions de l’òpera verista i l’expressionisme amb el cant de la tradició italiana.
  • Rafael R. Villalobos se centra en el malvat Scarpia, presentat com un protofeixista que reprimeix la llibertat artística i sexual. És així com el drama de Puccini dialoga amb l’univers de dos genis romans: Pier Paolo Pasolini i Caravaggio, amb la presència a l’escenari de quadres creats pel prestigiós artista Santiago Ydáñez, guardonat amb el premi de pintura BMW 2018.
  • L’encarregat de dirigir l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu serà el director Henrik Nánási.
  • El personatge de Floria Tosca l’interpretaran fins a 4 sopranos: Maria Agresta cantarà en set funcions –incloent-hi l’estrena–, Emily Magee ho farà quatre dies i Sondra Radvanovsky n’oferirà dues més, el 17 i el 20 de gener. Monica Zanettin assumirà el personatge el 12 de gener.
  • Pel que fa als personatges masculins de Caravadossi i Spcarpia, els tenors spinto Michael Fabiano, Vittorio Grigolo i Antonio Corianò, faran del primer, mentre que hi haurà dos Scarpia amb veus fortes i intimidadores, que són les del baríton Željko Lučić i George Gagnidze.
  • El dia 5 de gener hi ha una sessió especial LiceUnder35 i 16 de gener es podrà veure per la plataforma digital del Liceu el directe de la funció de Tosca, el tercer títol de l’abonament digital Liceu+LIVE.
  • Tosca  té el suport de Naturgy
Roda de premsa de 'Tosca'.
Henrik Nánási, Rafael R. Villalobos i Víctor Garcia de Gomar.

Barcelona, 22 de desembre del 2022. El Gran Teatre del Liceu enceta l’any 2023 amb una nova producció de Tosca de Puccini. Una de les òperes més representades al Teatre de la Rambla torna sota la direcció escènica de Rafael R. Villalobos i amb un extens repartiment de luxe que inclou els noms de Maria Agresta, Sondra Radvanosky, Michael Fabiano, Vittorio Grigolo i Željko Lučić, entre d’altres. Es podrà veure a la Sala Gran del Liceu del 4 al 21 de gener a més de comptar amb una funció Under35 el proper 5 de gener, destinada als joves de menys de 35 anys, que ja ha assolit el sold out.

La producció

La història original de Tosca transcorre a Roma el 1800, on Cavaradossi és un liberal –per tant, partidari de la Revolució Francesa i de Napoleó Bonaparte–, mentre que Scarpia és el cap de la policia del Vaticà, un agent polític al servei del règim absolutista del Papa. En la producció de Villalobos, totes dues postures ideològiques es traslladen al present, on Cavaradossi és un defensor de l’emancipació individual i dels drets humans, i Scarpia un còmplice de la intolerància que representa la temptació feixista. Per reforçar aquest simbolisme, Villalobos ha decidit d’acompanyar l’acció amb personatges, obres d’art i situacions que reforcen la tesi que el poder té por de l’art.

Villalobos se serveix de dos noms principals: el director de cinema i escriptor Pier Paolo Pasolini –assassinat el 1975, i que va ser amenaçat en vida per les faccions feixistes que van sobreviure a Itàlia després de la fi de la Segona Guerra Mundial– i el pintor barroc Caravaggio. Al llarg de tota l’obra, la lectura que desprèn la producció esdevé transparent: Tosca és, sens dubte, una víctima de les estructures del poder, però Cavaradossi no n’és una víctima menor, ja que tots dos encarnen les virtuts revolucionàries de l’art i l’amor.

A més dels dos amants, cal esmentar la tercera figura principal de l’òpera, Scarpia. Villalobos traça un perfil del cap de la policia del Vaticà i en potencia els vicis més baixos, particularment la luxúria.

Moltes de les escenes estan inspirades en pel·lícules de Pasolini, com és el cas de l’aparició del Palazzo Farnese, seu del poder policial a Roma; també s’hi representa Els 120 dies de Sodoma, una versió lliure de la novel·la del marquès de Sade en què el director feia un retrat cruel del poder de Mussolini. L’escenari es transforma en la ressaca d’una orgia, en què la decoració a l’escenari consisteix en retrats de joves nus. Els quadres tenen un paper central en aquesta producció: inspirats en algunes de les obres més famoses de Caravaggio, han estat creats pel prestigiós artista Santiago Ydáñez, guardonat amb el premi de pintura BMW 2018.

El repartiment

Tosca és una de les òperes més coneguda i representada de la història, fet que fa que amb el pas de temps, el repertori es refermi a l’imaginari col·lectiu. Avui en dia, doncs, és una de les obres més exigents musicalment, almenys per a les tres veus principals, a les quals es reclama no tan sols ofici i tècnica, sinó una immensa versemblança dramàtica i la responsabilitat d’estar a l’altura de la trama.

Henrik Nánási i Rafael R. Villalobos.

En aquest aspecte, l’elenc preparat per als rols de Tosca, Cavaradossi i Scarpia recauen en cantants amb experiència, fiabilitat actoral i una tècnica superlativa. Per a Floria Tosca hi haurà fins a quatre sopranos dramàtiques amb una trajectòria llarga i sòlida: la italiana Maria Agresta cantarà en set funcions –incloent-hi l’estrena–, Emily Magee ho farà quatre dies i la diva nord-americana Sondra Radvanovsky n’oferirà dues més, el 17 i el 20 de gener. Per últim, Monica Zanettin assumirà el personatge en una única funció, la del 12 de gener. Al seu costat hi haurà tres grans Cavaradossi –els tenors spinto Michael Fabiano, Vittorio Grigolo i Antonio Corianò, dotats d’un bell timbre de veu i amb un potència pulmonar rotunda– i dos Scarpia amb veus fortes i intimidadores, que són les del baríton serbi Željko Lučić i la del seu col·lega georgià George Gagnidze.

Aquest sòlid repartiment tindrà l’acompanyament fidel d’un equip de grans veus en els papers secundaris –Felipe Bou com a Angelotti, Moisés Marín com a Spoletta, Manel Esteve com a Sciarrone–, que aportaran tota la consistència narrativa que els exigeix el llibret i també equilibri musical en unes representacions en què una altra gran protagonista serà l’orquestra. La partitura de Tosca és d’una harmonia tensa i complexa que dirigirà el mestre hongarès Henrik Nánási, un habitual als principals teatres d’òpera del circuit internacional i que ha dirigit les millors orquestres del món. Ara és el torn de comandar l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu: una batuta experimentada per acabar de tancar l’equip que farà que aquesta nova Tosca sigui inoblidable.

Maria Agresta.
Maria Agresta.

Tosca  al Liceu+ LIVE

En el marc del 175è aniversari,  el Liceu llança el Liceu+LIVE, un abonament digital que permetrà veure espectacles en directe i en alta qualitat. Després de l’èxit d’Il trovatore i de Il trittico, arriba el directe de Tosca que serà el 16 de gener de 2023, i la seva posterior versió editada.

Liceu+ LIVE compta amb la màxima qualitat d’imatge i àudio: 7 càmeres 4K i so compatible amb Dolby  5.1  que faran del visionat una experiència única.

En la seva versió en directe, la retransmissió compta amb un mestre de cerimònies, un xat en viu i l’opció de subtítols en català, castellà, anglès i l’idioma original de l’òpera. Uns dies després del directe, Liceu+ LIVE posa a disposició l’edició Premium, disponible durant dues temporades, per ser visualitzada tantes vegades com es vulgui. Aquesta versió incorpora noves funcionalitats com ara la realització/visualització multicàmera, seguiment de la partitura en paral·lel a la representació, comentaris artístics de directors o l’opció de veure l’òpera per acte.

Amb el suport de:

Naturgy