Barcelona, 12 de maig de 2021. El Gran Teatre del Liceu s’endinsa amb entusiasme en el viatge del seu 175è aniversari per portar-nos al paradís de l’òpera i l’art. En el context que estem vivim, la cultura ha esdevingut un refugi, un paradís a on evadir-nos, i el Teatre entoma una temporada 2021/22 amb una programació que convida a cercar l’ideal per un univers sonor, visual i estètic.
L’ecosistema d’activitats artístiques enguany s’agrupen al voltant d’aquest concepte anhelat. Un camí transformador per a les persones a través del paradís que vol aprofundir sobre la condició humana i les seves preocupacions, i que condensa una sèrie de personatges que desitgen un destí millor. Els protagonistes que s’apoderen del Liceu somien amb el seu propi paradís: des d’Ariadna (Ariadne auf Naxos) i Pelléas i Mélisande que busquen l’amor veritable, passant per Wozzeck que troba la serenitat amb Marie, fins a Rigoletto, que defineix el seu edèn al costat de la seva filla Gilda. També l’ideal d’un món sense guerres, encarnat en el War Requiem de Britten o Norma, que troba el seu cel en la fe i l’amor de Pollione. En la trilogia Mozart-Da Ponte, el joc de la seducció i el dolor acaba desembocant en la recerca del perdó i la reconciliació.
Títols que prometen grans nits, i que es veuran amplificades per una sèrie de veus del paradís, que ens guiaran a comprendre les emocions més recòndites i conèixer llocs on quedar-nos. En aquesta proposta, amb vocació de fer del Liceu un Centre de les Arts i el pensament, destaquen William Kentridge (artista visual, que dirigirà la posada escena de Wozzeck), Antonio López (pintor i escultor que desenvoluparà el seu primer treball escènic a La Model prenent com a base el Winterreise de Schubert), Anne Carson (poeta i escriptora), Ramon Andrés (assagista i pensador), Jordi Bernadó (fotògraf) i Cristina de Middel (fotògrafa).
El paradís de veus, directors i batutes
El Liceu seguirà sent el temple de la lírica i convida els noms més aclamats de l’escena operística actual, entre els que destaquen: Anna Netrebko, Javier Camarena, Piotr Beczała, Matthias Goerne, Iréne Theorin, Christopher Maltman, Benjamin Bernheim, Yusif Eyvazov, Sonya Yoncheva, entre d’altres. El Teatre també reserva un lloc destacat per a debuts de grans veus del país i d’aquesta manera trobem en els rols principals durant la temporada: Sara Blanch i Elena Sancho Pereg (dues Zerbinetta a Ariadne auf Naxos), Marta Mathéu (Norma), Núria Rial (en el personatge de Pamina a La flauta màgica), Airam Hernández (Pollione a Norma) o Xavier Sabata (a Pierrot Lunaire).
La temporada 2021/2022 també rebrà alguns els directors d’escena més aclamats com Katie Mitchell, Àlex Ollé, Monique Wagemakers, Gilbert Deflo, Ivan Alexandre o Simon McBurney, i les batutes més internacionals, entre les que trobem, Josep Pons, Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, William Christie, René Jacobs, Jordi Savall, Rinaldo Alessandrini, entre d’altres.
Aquest gran firmament d'artistes (i molts més) es trobaran a la temporada del 175è aniversari de la reobertura del Teatre, una temporada única on el Liceu es prepara per oferir moments únics i rellevants en la seva programació. La vigília de la celebració, el 3 d’abril de 2022, s’ha ideat específicament per la ocasió un concert extraordinari del 175 anys de la mà d’Anna Netrebko, on encarnarà tres dives de l’òpera: Musetta, Turandot i Lady Macbeth amb un concert on es podran veure tres actes íntegres de La bohème, Turandot i Macbeth. Se’ns dubte un tour de force per la soprano i Joseph Calleja que l’acompanyarà en aquest repte líric. A banda, un altre dels projectes destacats i representatius d’aquest nou rumb del Teatre, és l’agermanament amb l’Opéra National du Paris amb una iniciativa d’intercanvi d’Orquestres on el seu director musical, Gustavo Dudamel, dirigirà al Liceu la simfonia fantàstica de Berlioz amb la seva orquestra i, posteriorment, Josep Pons dirigirà L’Orquestra Simfònica del Liceu a París amb el Castell de Barbablava de Bartok amb Sir Bryn Terfel. Se’ns dubte dos projectes que marcaran la diferència.
El primer paradís que el públic del Liceu podrà trepitjar és l’òpera Ariadne auf Naxos d’Strauss, que inaugurarà la temporada amb una nova coproducció del Liceu amb Théâtre des Champs-Élysées, Théâtres de la Ville de Luxembourg, Finnish National Opera & Ballet i Royal Danish Oper. Un repartiment de luxe dirigit per Josep Pons: Iréne Theorin, Nikolai Schukoff, Samantha Hakey, Sara Blanch i Elena Sancho Pereg, entre d’altres, sota la visió escènica de Katie Mitchell, que torna al Teatre després de l’èxit de Lessons in Love and Violence.
En el trajecte per arribar al paradís, la música i les arts es donen la mà. War Requiem i Wozzeck són dues de les grans produccions operístiques de la temporada, dirigides per Josep Pons i protagonitzades per Matthias Goerne, que comptaran amb la participació d’altres disciplines. Així el Liceu presenta de l’obra de Benjamin Britten una proposta escènica signada pel fotògraf i artista visual Wolfgang Tillmans. Amb el seu treball amplifica el missatge d’acabar amb totes les guerres i obre una fascinant finestra on les atrocitats de l’home culminen en un món ocupat pel regne vegetal. La posada en escena de Wozzeck porta el segell de l’artista plàstic sud-africà William Kentridge. La producció, provinent del Festival de Salzburg, és un exemple d’obra d’art total, elaborada i sublim, plena dels codis propis de Kentridge: projeccions, dibuixos al carbonet, crítica des de l’absurd, escenaris centrats en Johannesburg... tot per subratllar la deshumanització creixent que assola l’existència de Wozzeck.
Resseguint aquest fil de posades en escena paradisíaques, topem amb Pelléas et Mélisande, basada en el drama simbolista de Maeterlinck. Àlex Ollé, l’artista resident del Gran Teatre del Liceu durant 4 anys consecutius, aprofundeix en el llenguatge dels somnis, tenint en compte Freud i el surrealisme, i amb una estètica propera a creadors actuals com ara Lars von Trier o David Lynch. La seva proposta està concebuda com una acumulació de preguntes i respostes impossibles. El mestre Josep Pons serà l’encarregat de desxifrar l’onírica partitura de Debussy, on els personatges vagaregen silenciosos, absents i passius. Mélisande (Julie Fuchs), personatge enigmàtic d’estranya bellesa —que es troba al bosc amb el net del rei, Golaud (Simon Keenlyside), i amb qui es casa—, té una apassionada història d’amor amb el jove germà de Golaud, Pelléas (Stanislas de Barbeyrac). Aquesta relació paral·lela portarà a la mort dels dos amants.
Un dels projectes distintius de la temporada del 175è aniversari és l’agermanament del Liceu amb l’Opéra de Paris, que generarà un intercanvi de les orquestres amb els mestres. La unió de dos temples de la lírica, un paradís musical a descobrir. Després de dirigir Otello al Liceu, en la seva primera proposta escènica a Espanya, Gustavo Dudamel torna a visitar el Gran Teatre del Liceu, aquesta vegada com a mestre titular d’una de les cases d’òpera referents a Europa. El director veneçolà arribarà amb la seva orquestra com un huracà d’energia i vitalitat per desgranar els secrets de compositors com Mozart, Ravel i Berlioz. L’Orquestra Simfònica del Liceu amb Josep Pons al capdavant viatgen a la Ciutat de les Llums amb una peça extraordinària: El castell de Barbablava de Bártok.
A més, Dudamel s’apodera una segona vegada del fossat del Teatre durant la temporada per debutar la partitura de La Flauta Màgica de Mozart amb la producció de Simon McBurney. Un repartiment únic que inclou Javier Camarena (que per primera vegada cantarà el rol de Tamino), Lucy Crowe interpretant a Pamina i Thomas Oliemans com a Papageno. Conte infantil per a alguns, profunda meditació sobre la vida i la mort per a uns altres, la darrera òpera mozartiana és una obra referencial, però també l’espai on el compositor va expressar les seves profundes creences espirituals. Una història on s’amaga un paradís profanat de saviesa, coneixement i constància d’uns valors universals. McBurney recrea aquesta faula integrant, al costat dels cantants, un conjunt d’actors que evoquen un món oníric ple de misteri.
Seguint aquesta constel·lació màgica arribem a un dels títols estrella de la temporada: la representació escenificada de la Trilogia Mozart-Da Ponte dirigida musicalment per Marc Minkowski: Le nozze di Figaro, Don Giovanni i Così fan tutte es veuran alternades amb la direcció d’escena d’Ivan Alexandre. Cadascuna d’aquestes obres mestres té una entitat autònoma en si mateixa, però constitueixen una suite coherent amb una sèrie d’elements comuns: el respecte al principi de les unitats del teatre clàssic (lloc, temps i acció), les analogies i ecos entre els personatges (Comtessa-Donna Elvira / Don Giovanni-Comte...) i la reflexió constant del paradís del perdó. L’enfocament successiu, com si d’un festival es tractés, rebel·la una tensió especial i, així, el públic està convidat a capbussar-se en la vida tumultuosa d’aquesta galeria de protagonistes amb les veus de Lea Desandre, Robert Gleadow, Alexandre Duhamel, Angela Browe, Megan Marino, Anna-Maria Labin, entre d’altres.
El paradís també es troba en l’originalitat i l’atzar. El Gran Teatre del Liceu recupera una de les seves produccions: Píkovaia Dama (La dama de piques) de Txaikovski amb un repertori exquisit que recau en la soprano Sondra Radvanovsky (Lisa) i Yusif Eyvazov (Hermann) en els rols principals. L’encarregat de fer brillar les cartes musicals serà el mestre Dmitry Jurowski , que es posa al capdavant de l’Orquestra i el Cor del Liceu i el Cor Infantil Veus – Amics de la Unió de Granollers. La proposta escènica fantasmagòrica de Gilbert Deflo descriu la tragèdia de l’heroi romàntic, un protagonista molt complex obsedit per la passió pel joc, que el duu al desamor, al crim i a la mort. Una de les altres produccions que porta el segell del Liceu, conjuntament amb el Teatro Real de Madrid, és Rigoletto, la famosa obra verdiana basada en la obra teatral Le Roi s'amuse de Víctor Hugo. L’exuberant producció de Monique Wagemakers, amb el preciós vestuari vermell de Venècia de l’oscaritzada Sandy Powell, accentua el maltractament, la cerca d’identitat i l’abús de poder sobre els impotents: el Duc de Màntua sobre Rigoletto i aquest darrer sobre la seva pròpia filla Gilda. Entre els personatges també hi ha el bellíssim personatge del geperut de dues cares que té la protecció familiar i la pau de la llar com a paradís. Un triangle de contradiccions i antagonismes per a la construcció d’una partitura extraordinària.
En aquest fil de dualismes també trobem a Norma, protagonista de l’obra de Bellini, que arriba al Teatre amb direcció d’escena d’Àlex Ollé i dirigida musicalment per Domingo Hindoyan. Norma (Marina Rebeka, Sonya Yoncheva i Marta Mathéu), en ple debat entre la seva voluntat o la llibertat del seu poble, està completament atrapada per les referències col·lectives (les regles socials i el pes dels símbols antics) i busca quin és el seu paradís: la fe o l’amor a Pollione. Sense escapatòria i esdevenint una autèntica heroïna, accepta la seva culpa i està disposada a morir. Un sacrifici purificador i una història que ofereix un dels rols més difícils i emblemàtics de la història de l’òpera. L’extraordinària producció signada per Ollé per a la Royal Opera House de Londres situa l’obra en el context d’una cruel guerra civil. Tot explorant el conflicte entre els desitjos individuals i els de la comunitat, el director identifica la religió com a força d’unitat però també de destrucció.
Àlex Ollé també serà l’encarregat de pilotar escènicament el projecte (Òh!)pera, una col·laboració del Liceu amb la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, el Disseny Hub Barcelona i les escoles de disseny de la ciutat per fomentar l’aprenentatge a través de la pràctica. Una sèrie d’equips joves seleccionats amb la complicitat de les escoles de disseny de Barcelona hauran treballat durant més d’un any per dissenyar òperes de gran energia, d’uns 30 minuts de durada que parlen de subjectes actuals. Els compositors Núria Giménez-Comas, Marc Migó, José Río-Pareja i Fabià Santcovsky ens conviden a fer un passeig per les entranyes del Teatre, on l’espectador entrarà en contacte amb les històries de veus atrapades en els seus traumes, els secrets inconfessables o els somnis impossibles. Una primera oportunitat al Liceu per als creadors del futur. El paradís de la descoberta de talent.
Òperes en versió concert, paradís mitològic
Mite i òpera són dos termes que han begut recíprocament l’un de l’altre com a font d’inspiració de temàtiques i personatges. Tot i que l’òpera ha emprat al llarg de la història els mites per reflexionar sobre diversos aspectes de l'existència humana, el mateix gènere també ha estat turbina de noves llegendes.
La programació d’òperes en versió concert d’aquesta temporada viatja al paradís mitològic, on destaca l’arribada del director d’orquestra René Jacobs, que debutarà al Liceu amb Orpheus (v.c.) de Telemann, obra que es podrà escoltar per primera vegada al Teatre, i amb la qual s’inicia un projecte a tres anys amb el director al voltant del mite d’Orfeu. D’aquesta manera, viatjarem durant tres temporades per aquest mite en la música de Telemann, Gluck i Monteverdi. René Jacobs, en versió semiescènica, subratllarà el component dramàtic i els jocs psicològics més refinats d’aquestes músiques, tot desvetllant els secrets d’aquesta obra que representa una síntesi d’estils i escoles compositives.
S’estrena també al Liceu Partenope (v.c) de Händel amb William Christie i Les Arts Florissants, guanyadors del 2021 de Le Jardin du Voix Les Arts Florissants. La història explica les vicissituds i els debats interns de la reina Partenope, fundadora de Nàpols, en l’aventura cercar el paradís de l’amor d’entre tres pretendents rivals (Arsace, Amilio i Armindo). Intrigues, estratègia i identitats errònies revelen veritats profundes sobre l’amor i la guerra. Aquesta comèdia barroca de Händel (amb estructura d’opera seria) va ser estrenada al King’s Theatre amb un èxit notable.
Dansa, el paradís del moviment
En el 175è aniversari, el Liceu ha seguit apostant per la dansa. En honor a la tradició i a la història del Teatre es programen 5 espectacles del gènere: 4 a la sala gran i 1 en petit format al Foyer. Aquest fet reforça la tendència del Teatre aquests darrers anys, en donar més presència al gènere i en buscar fórmules on la dansa pugui estar integrada en formats més reduïts com és el cas de la nova producció de La Nit de Sant Joan de Robert Gerhard. A més, el Liceu llança un nou abonament de dansa amb un 30% de descompte sobre els 4 espectacles de sala gran, amb l’objectiu de fidelitzar el públic i de garantir, també, la seva accessibilitat.
Del total dels 5 títols, Giselle de l’English National Ballet era un dels espectacles més esperats de la temporada 19/20 que es va veure afectat per les cancel·lacions de la pandèmia el passat abril i que es reprograma el proper maig del 2022. Aquesta Giselle tan esperada compta amb la dramatúrgia i coreografia d'Akram Khan sobre una partitura de Vincenzo Lamagma que recalca la partitura original d’Adophe Adam. Khan ens proposa una relectura del clàssic amb una mirada al costat fosc i sinistre de la història dels esperits de les donzelles mortes. Aclamat i premiat com un dels millors espectacles coreogràfics europeus, el muntatge compta amb decorats i vestuari de Tim Yup, col·laborador del cineasta Ang Lee. El resultat: una obra de rituals i cicles impregnada de la memòria del gest i la violència de la desigualtat, així com de la resiliència, la capacitat i els desitjos del cos humà. L’anhel d’un paradís de seguretat i oportunitats per a tots els éssers humans.
Un altre espectacle afectat per les cancel·lacions de la passada temporada va ser la coproducció del Liceu amb Abu Dhabi Festival, De Scheherazade a yo, Carmen amb la bailaora María Pagés i El Arbi El Harti, un espectacle que promet ser un dels millors en flamenc contemporani . L’espectacle proposa un nou apropament a dues dones lliures: d’una banda, la cigarrera gitana popularitzada per Georges Bizet a partir de la novel·la de Mérimée i, de l’altra, la narradora de Les mil i una nits del sultà persa Shahriar, que vol continuar estant viva i el manté despert tota la nit per tal de prosseguir el relat i salvar-se. María Pagés vol transcendir el clixé romàntic i despullar el mite per llegir ambdós personatges centrals com dues dones que caminen sense pors, intel·ligents, orgulloses de les seves identitats sexuals i despullades de convencionalismes i folklorismes.
Una altra nova producció de dansa del Liceu és La Nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone) de Robert Gerhard, la segona composició per a ballet del compositor de Valls, pensada pels Ballets de Montecarlo, però que no va arribar a estrenar-se mai, i de la qual el coreògraf Antonio Ruz n’ha fet la seva lectura en aquest nou espectacle. Aquesta corpoducció amb la Fundación Juan March, es basa en la nit màgica de la revetlla de Sant Joan, una dansa de torxes que engendra l’erotisme de les parelles, que s’uneixen íntimament i conclou amb la celebració d’un casament a l’alba.
Torna la companyia Preljocaj, que va debutar al Liceu el 2017 amb La Stravaganza i Spectal evidence, i que el novembre del 2021 presentaran el seu Winterreise. Angelin Preljocaj, coreògraf i ànima de la companyia, fa regularment de la música el pilar central dels seus treballs, i en aquesta ocasió el punt de partida és una partitura de Franz Schubert: el Viatge d’hivern (Winterreise): una obra mestra per a veu i piano que integra 24 cançons compostes a partir dels poemes de Wilhelm Müller l’any 1824. Dotze ballarins expressen en aquest màgic espectacle les diverses facetes de la personalitat i els estats d’ànim d’aquest personatge del viatge d’hivern, al límit del món. Un paradís que ens remunta a la mort, el repòs etern i desaparèixer.
La vessant més clàssica de la dansa l’aporta El Trencanous amb el Ballet del Théâtre du Capitole de Toulouse, amb la versió de Kader Belarbi, una obra que neix amb la vocació d’aventurar-se en un paradís oníric i meravellós. Belarbi deixa via lliure a la seva imaginació per donar un impuls de vitalitat a la versió tradicional. Tot conservant la màgia de la història nadalenca i retratant el paradís dels infants i els seus somnis, la seva proposta està inspirada en els films de Méliès.
El paradís estel·lar de concerts i recitals
El 3 d’abril de 2022, vigília del 175è aniversari del Teatre, el Liceu programa una nit sense precedents: Netrebko i Calleja protagonitzaran tres actes íntegres representats: La bohème, Turandot i Macbeth per celebrar l’efemèride. Un triple repte i un trio d’heroïnes molt contrastades que permetran a Anna Netrebko revisar des de l’astuta Musetta, predestinada a conquerir allò que vol, fins a la gèlida i enigmàtica Turandot, passant per la manipuladora i obsessiva Lady Macbeth, entre d’altres. Anna Netrebko s’apoderarà de l’escenari per fer una autèntica declaració sobre la magnitud del seu art i la seva carrera, des de la tendresa lírica i l’elegància del fraseig fins al fervor expressiu. Una nit feta a la mida d’Anna Netrebko, però, alhora, un regal per al públic liceista en aquests 175 anys d’existència. Una nit al paradís que quedarà per a la història.
El públic del Liceu també podrà gaudir d’una altra de les grans dives del nostre temps, l’aclamada Sonya Yoncheva, que regalarà un recital inoblidable de la mà d’heroïnes com Mimì, Tosca, Butterfly, Liù i Manon Lescaut, entre d’altres. Torna a l’escenari del Liceu el tenor polonès Piotr Beczala, que farà vibrar el públic amb la seva entrega i versatilitat vocal. Javier Camarena, considerat un dels millors tenors del món, arriba novament al Liceu acompanyat pel seu pianista habitual, Ángel Rodríguez. Camarena revisarà algunes de les cançons i les àries més representatives del seu repertori: des de la mirada a la música de Mèxic, el seu país d’origen, fins al bo i millor del repertori belcantista.
Cicle simfònic i Música de Cambra, un paradís sonor
La temporada 2021/21 suposarà tot un repte per a l’Orquestra Simfònica del Liceu, que demostrarà la seva excel·lència gràcies a l’aposta ferma del Teatre per a l’activitat simfònica. Liderant aquesta aventura està el director musical Josep Pons, encarregat de dirigir un cicle simfònic que inclou dos concerts a la Sala del Teatre, una programació de música de cambra i diferents concerts al territori català.
La primera parada serà el concert Mite i tragèdia d’Electra i Èdip. En aquesta obra intensa, Èdip, gran protagonista i permanent a l’escena (i aquí encarnat per Michael Spyres), sabrà que ell mateix és l’assassí del seu pare, i en una espiral de fatals esdeveniments, es clavarà una agulla als ulls i fugirà a Tebes. Pur neoclassisime amb una mirada envers el passat, però sense renunciar als plantejaments estètics i formals moderns. El paradís de la creació d’un nou món sonor en la història.
La presència a la temporada del Pelléas de Debussy és l’oportunitat per a Josep Pons de revisar aquesta col·lecció de partitures amb el concert Els altres Pelléas. Especialista en la música d’aquesta Europa del 1900, Pons ens guiarà en l’exploració de les transformacions sobre un mateix objecte literari i amb un paradís comú: la utopia d’un amor que només serà després de la mort. El repertori inclou peces de Fauré, Sibelius i Schönberg. Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Liceu segueix potenciant la presència de l’Orquestra fora de les parets del Teatre i visitarà el diferents punts del territori català, on hi durà un programa de Gustav Mahler.
La Música de Cambra també tindrà continuïtat durant la temporada 2021/22, amb tres concerts que acolliran diversos formacions de cambra sorgides de l’Orquestra del Liceu: Liceu Brass Ensemble amb Christian Lindberg, Lina Tur i Dani Espasa i Quatour Mosaïques.
A banda d’aquest cicle simfònic, el Teatre també comptarà amb la reprogramació d’un recital de la mà de Jordi Savall, que arriba al Liceu amb la 8a i 9a simfonia de Beethoven amb Le Concert des Nations i La Capella Nacional de Catalunya. A la Vuitena simfonia és on es percep un enorme contrast entre els fets de la vida del compositor i l’alegria i la vitalitat d’aquesta partitura. Per contra, la Novena simfonia marcava una nova categoria: la incorporació de les veus solistes i el cor en una simfonia, un fet insòlit. El poema de Schiller convida a convertir-se en un símbol de llibertat, la fraternitat dels pobles com a paradís.
El Liceu inicia un projecte amb el director Rinaldo Alessandrini i el seu Concerto Italiano, que mostrarà la integral dels Madrigals de Monteverdi a Foyer. L'obra encarna el naixement del gènere de l’òpera. Al mateix Foyer, el Liceu convida a Xavier Sabata a recrear l’ambient de cabaret berlinès a l’obra Pierrot Lunaire, de Schönberg. Sabata, artista compromès en cos i ànima, ens portarà als límits de les passions humanes.
