En escena

“L’acció es desenvolupa en un saló petit en el qual és fàcil percebre la sensació de caos que suggereix l’acte creatiu d’'Ariadne auf Naxos', basat en el conflicte i el caos”
En escena

Comparteix l'article

Vols rebre les novetats? Subscriu-te

Ariadne auf Naxos és, en certa manera, una òpera sense protagonistes clars: per entendre el seu desenvolupament i la seva intenció ens resulten tan importants papers secundaris com les tres nimfes que acompanyen Ariadne a la seva presó de Naxos —aquí, Núria Vilà, Sonia de Munck i Anaïs Masllorens—, el mestre de dansa o el compositor —José Antonio López i el doble cast de Samantha Hankey i Paula Murrihy—, que representen les dues maneres, la seriosa i la còmica, d’entendre l’òpera.

Però, a l’hora de la veritat, les millors parts les va escriure Richard Strauss per a dues sopranos, una spinto d’irresistible potència wagneriana —Primadonna/Ariadne— i una coloratura —Zerbinetta— que desafia la llei de la gravetat. Per això, tot i que no són els papers dominants, sí que són els més delicats de tota la producció. Aquí comptarem amb dues Ariadnes de primer nivell: la sud-africana Johanni van Oostrum, que s’ha anat construint una gran reputació com a intèrpret de papers alemanys —de Weber a Mozart—, i la soprano finesa Miina-Liisa Varela, que debuta al Gran Teatre del Liceu. En el paper de Zerbinetta, també dues assegurances de vida: la donostiarra Elena Sancho Pereg —que va guanyar el premi Opernwelt a la millor jove de la temporada 2015/2016 precisament amb aquest rol— i la tarragonina Sara Blanch. En el paper del Tenor/Bacchus hi ha confirmats dos cantants en plena maduresa, prou experimentats com per rendir al més alt nivell en un rol breu però molt exigent: l’austríac Nikolai Schukoff i el canadenc David Pomeroy, tots dos especialitzats en herois wagnerians. La direcció musical també queda en bones mans: durant l’última dècada, Josep Pons ha baixat al fossat del Liceu per dirigir, fonamentalment, òperes wagnerianes i del repertori tardorromàntic, així com el cànon de Mozart. Era lògic, doncs, que fes també seva la síntesi entre aquestes dues tradicions austrogermàniques que Strauss va buscar en Ariadne, que necessiten tant de detall i atenció en els passatges de força con en els més lírics.

 

Josep Pons

Director musical

Considerat un dels directors més rellevants de la seva generació, Josep Pons és el director musical del Gran Teatre del Liceu.

L’any 1985 va fundar l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure i, l’any 1993, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. És director honorari de l’Orquesta y Coro Nacionales de España i de l’Orquesta Ciudad de Granada, de les quals va ser director artístic i titular. Va ser també director musical executiu de les cerimònies olímpiques de Barcelona 92.

L’any 1999 va ser distingit amb el Premio Nacional de la Música que atorga el Ministeri de Cultura, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts i doctor honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2019 va ser guardonat amb la Medalla d’or al mèrit en les Belles Arts.

Ha enregistrat una cinquantena de títols per a Harmonia Mundi France i Deutsche Grammophon, i n’ha obtingut els màxims guardons: Grammy, Cannes Classical Awards, Grand Prix de l’Académie Charles Cross, Diapasson d’Or i Choc de la Musique.

Dirigeix habitualment les principals orquestres i ho fa a les sales d’arreu del món, i ha establert una relació continuada amb l’Orchestre de París, la Philharmonia, la City of Birmingham, la Gewandhaus de Leipzig, la Staatskapelle de Dresden, l’NHK de Tòquio o la BBC Symphony Orchestra, amb la qual ha fet diverses aparicions als BBC Proms de Londres.

Miina-Liisa Värelä

Soprano

Nascuda a Finlàndia, es graduà l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki i participà en diversos concursos de cant com el Lappeenranta i el Belvedere.

Entre els seus recents debuts trobem rols com Isolde (Tristan und Isolde) al festival de Glyndebourne, Senta (L’holandès errant) a la Finnish National Opera de Hèlsinki, així com Elektra al Landestheater Linz. A més, també he interpretat Sieglinde (L’anell del Nibelung) a Odense (Dinamarca) dirigida per Alexander Vedernikov, així com Ortrud (Lohengrin) al festival de Salzburg. Entre els seus compromisos recents trobem la seva participació a Ariadne auf Naxos a Hèlsinki dirigida per Hannu Lintu, i el seu debut al festival de Verbier (Suïssa) com a Fäberin (La dona sense ombra), dirigida per Valery Gergiev.

Aquesta temporada, entre d’altres, té previst debutar a Frankfurt cantant Fäberin, i Brünnhilde en la proposta Der Ring an einem Abend (un concert amb extractes del cicle de L’anell del Nibelung) en una gira arreu d’Alemanya.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Nikolai Schukoff

Tenor

Nascut a Graz (Àustria), estudià al Mozarteum de Salzburg. El seu repertori inclou papers com Parsifal, Siegmund (La valquíria), Don José (Carmen), Florestan (Fidelio), Lohengrin, Jim Mahoney (Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny), Max (El caçador furtiu), Éléazar (La juive), Boris (Kàtia Kabànova) i Pedro (Tiefland), entre d’altres. Rols que ha cantat a la Bayerische Staatsoper de Munic, Palau de les Arts de València, Wiener Staatsoper, Metropolitan Opera de Nova York, Teatro Real de Madrid, Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc, Deutsche Oper de Berlín, Finnish National Opera d’Hèlsinki, així com als festivals de Salzburg i Ais de Provença. L’han dirigit els mestres Simone Young o Zubin Mehta, entre d’altres.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2010/11 amb Iphigenie auf Tauris, i hi ha tornat amb Carmen (2014/15) i Kàtia Kabànova (2018/19).

Elena Sancho Pereg

Soprano

Nascuda a Sant Sebastià, es va graduar a l’Escuela de Canto de Madrid i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres. La temporada 2015/16 va ser guardonada amb el premi Opernwelt a la millor artista jove de l’any per la seva interpretació de Zerbinetta (Ariadne auf Naxos) a la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf, teatre on treballà com a solista i ha interpretat els rols de Sophie (El cavaller de la rosa), Fiakermilli (Arabella) i Oscar (Un ballo in maschera). Ha cantat Wanda (La Grande-duchesse de Gérolstein) al Teatro de la Zarzuela de Madrid, Frasquita (Carmen) i Lisa (La sonnambula) a l’ABAO-OLBE i Maria (West Side story) a la Deutsche Oper de Berlín, Staatsoper d’Hamburg i Théâtre du Châtelet de París. Recentment ha interpretat el rol de Zerbinetta a la Staatsoper de Berlín, Gilda (Rigoletto) al Festival de St. Margarethen a Àustria, Olympia (Les contes d’Hoffmann) a l’Aalto-Theather d’Essen i Norina (Don Pasquale) en una nova producció dirigida per Rolando Villazón a la Deutsche Oper am Rhein.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 2016/17 amb Werther, i hi ha tornat amb Un ballo in maschera (2017/18), Doña Francisquita (2019/20) i Les contes d’Hoffmann (2020/21).

Samantha Hankey

Mezzosoprano

La temporada 2019/20 s’incorporà a l’Ensemble de la Bayerische Staatsoper de Munic, on debutà com a Hänsel (Hänsel und Gretel), mentre que la temporada passada hi debutà en el rol d’Octavian (El cavaller de la rosa), en una nova producció dirigida escènicament per Barrie Kosky i musicalment per Vladimir Jurowski. La temporada 2018/19 fou una de les més intenses de la seva carrera, tot debutant a la Metropolitan Opera de Nova York interpretant els papers de Wellgunde (L’or del Rin) i Mercedes (Carmen); en agenda té previst tornar al teatre americà per debutar en el rol del príncep blau (Cendrillon), entre d’altres. Ha guanyat el primer premi i el dels mitjans de comunicació de la Glyndebourne Cup 2018, diversos premis Operalia (2018), a més d’una beca de la Richard Tucker Music Foundation.

Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Comparteix l'article

Vols rebre les novetats? Subscriu-te

Temes: Strauss; òpera

Continua fent scroll per veure el següent article

Load next