Totes les noticies

Joyce Didonato presenta el seu 'projecte més personal' al Liceu

  • Els atacs terroristes de París varen ser el detonant per crear aquest espectacle multidisciplinari titulat En Guerra i Pau. Harmonia a través de la música.
  • La mezzosoprano s’acompanya d’un dels millors grups de música amb instruments d’època d’Europa, Il Pomo d’Oro, i de la batuta de Maxim Emelyanychev.
  • DiDonato proposa un programa amb 13 àries d’òperes barroques i de tipus espiritual que van des de Purcell o Händel, fins a Leo, de Cavalieri, Gesualdo o Pärt.
  • El canal Arte enregistra per primera vegada al Liceu, en aquesta ocasió de la mà de Medici i amb emissió en streaming i Facebook Live.

© Brooke Shaden

Barcelona, 29 de maig de 2017. L’aclamada mezzosoprano nord-americana Joyce DiDonato porta al Liceu el seu “projecte més personal” el proper diumenge 4 de juny. Es tracta del concert In War and Peace: harmony through music (En Guerra i Pau: harmonia a través de la música), un ambiciós espectacle multidisciplinari que va néixer com a resposta als atacs terroristes de París i que potencia la seva vessant més “bel·ligerantment optimista”. Un concert en dues parts (Guerra i Pau) que explora la naturalesa del conflicte i la reconciliació a partir d’una pregunta adreçada a tot el públic: Enmig del caos, com trobes la pau? 

DiDonato proposa un programa amb 13 àries de l’òpera barroca i de tipus espiritual acompanyada d’un dels millors conjunts de música amb instruments d’època d’Europa, Il Pomo d’Oro, i del director musical Maxim Emelyanychev. A l’escenari la mezzosoprano també ha volgut comptar amb el disseny de Vivienne Westwood per al seu vestuari, amb les tècniques multimèdia ideades pel director Ralf Pleger i amb l’expressivitat del ballarí Manuel Palazzo. El concert En Guerra i Pau suposarà el primer enregistrament del canal Arte al Liceu, en aquest cas de la mà de Medici i amb la intenció d’emetre-ho en streaming el mateix diumenge.

Guerra

La mezzosoprano obre la primera part (Guerra) amb “Scenes of horror, scenes of woe” i l'atmosfera dramàtica de Jephta, últim oratori de Georg Friedrich Händel estrenat al Covent Garden el 1752. Deu anys abans, Leonardo Leo estrenava al San Carlo de Nàpols Andromaca, dramma per musica, amb escenes de lluïment com “Prendi quel ferro, o barbaro!”, peça amb la qual continua el programa del concert. La delicada Simfonia de Rappresentatione di anima e di Corpo, obra mestra d'Emilio de Cavalieri, i la virtuosa Xacona en sol menor per a tres violins i baix d´Henry Purcell, donen pas a la màgia de Dido and Aeneas, la genial obra de Purcell que estableix la carta d´identitat de l'òpera anglesa. Una altra joia de Händel present al programa és “Pensieri, voi mi tormentate”, de l'òpera seriosa Agrippina. Després de l'espiritualitat de Gesualdo, la primera part es tanca amb la cèlebre “Lascia ch´io pianga” que Almirena canta amb sublim expressivitat.

Pau

L'extraordinària puresa vocal de l'ària d’Orazia de The Indian Queen, de Purcell, obre la segona part (Pau), centrada en Händel,  que ofereix en las seves òperes i oratoris la més perfecta lliçó de cant de la música barroca, com amb la bella ària “Crystal streams in murmurs flowing” de l’oratori Susanna. L´espiritualitat de Da pacem, Domini, del compositor estonià Arvo Pärt, crearà l'atmosfera ideal per gaudir l'encant  instrumental i vocal d’”Augelletti, che cantate”, pàgina bucòlica que canta Almirena en el primer acte de Rinaldo. El programa es tanca amb el virtuosisme i l'art de l'ornamentació que Händel mostra en “Da tempeste il legno infranto”, ària de Cleòpatra en Giulio Cesare in Egitto, una de les més fabuloses òperes del famós compositor saxó.

© Brooke Shaden

Joyce DiDonato

Nascuda a Kansas, Joyce DiDonato atreu les audiències arreu del món i ha estat considerada “potser la cantant més potent de la seva generació”(The New Yorker). Amb una “veu de 24 quirats” (The Times), ha arribat al cim de la indústria de la interpretació i les arts, guanyant presència en òperes de Händel i Mozart, i com a gran reclam per al bel canto de Rossini i Donizetti. És molt valorada en el circuit de recitals i concerts i recentment ha estat resident al Carnegie Hall i al London’s Barbican Centre. La seva discografia, Diva Divo (guardonada amb un Grammy ONU), Reines del drama, Rejoyce!, Stella di Napoli, i fa poc Joyce i Tony: En viu al Wigmore Hall (Erato / Warner Classics) l’han fet mereixedora de diversos premis Internacionals: dos Grammy; Artista Gramophone de l’any i Recital de l'Any, dos Echo Klassik (Millor Cantant Femenina de l'Any), i una nominació al Hall of Fame de Gramphone.

Il Pomo d’Oro

L'agrupació Il Pomo d'Oro, que porta el nom de l'òpera d'Antonio Cesti, és un dels millors grups amb instruments d'època d'Europa. Amb els seus propis músics solistes, convidats addicionals, i diferents formacions, constitueixen una agrupació de qualitat excepcional, combinant coneixement estilístic, habilitats tècniques i entusiasme artístic. Des de la seva creació el 2012, l'agrupació dedica especial atenció als enregistraments, interpretant i redescobrint obres mestres d'òpera del període barroc i del bel canto, així com recitals per a solistes, col·laborant amb cantants de gran reconeixement com la pròpia Joyce DiDonato. L'orquestra interpreta regularment a les principals sales de concert i teatres, com al Théâtre Royal a Versalles, Theater an der Wien, Théâtre des Champs Elysées, Wigmore Hall, Barbican Centre, Herkulessaal München, Bozar de Brussel·les, Carnegie Hall.

 

En Guerra i Pau. Harmonia a través de la música

4 de juny

Compra ara