Les veus de l'obsessió

Laia Abril, artista i fotògrafa

Ànima sensible, Laia Abril és una artista multidisciplinària que treballa amb fotografia, text, vídeo i so. Després de llicenciar-se en periodisme a Barcelona, es va traslladar a Nova York per centrar-se en la fotografia, on va decidir començar a explicar històries íntimes que plantegen realitats inquietants i ocultes relacionades amb la feminitat, la sexualitat, els trastorns alimentaris i la igualtat de gènere.

Laia Abril (© Maha Lanuuk).
Laia Abril (© Maha Lanuuk)

Després de l’èxit d’On abortion, primer capítol del projecte de llarg recorregut titulat History of misogyny, investiga, conceptualitza i compara visualment sobre aquesta aversió contra el fet femení i els perills de la presència de l’home al planeta.

Amb una metodologia d’investigació meticulosa, Abril recorre al passat per ressaltar la llarga i continuada erosió dels drets de les dones fins als nostres dies. La seva col·lecció d’evidències visuals, auditives i textuals teixeix una xarxa de preguntes sobre ètica i moralitat, i revela una sèrie sorprenent de desencadenants socials, estigmes i tabús sobre temes encara massa invisibles.

Què et va portar a la fotografia?
La fotografia va ser l’eina que va arribar a les meves mans quan escriure no només em generava mal de cap, sinó que em limitava a l’hora d’expressar-me. Després la fotografia em limitaria novament, i ara la meva pràctica és multidisciplinària. Realment el que m’hi va empènyer va ser la curiositat innata de descobrir l’altre i explicar les històries que em semblaven invisibles.

En un món dominat per les imatges, què ha de tenir una foto per cridar l’atenció?
Les meves fotos rarament criden l’atenció. Crec que ara mateix la clau radica a crear narratives interessants que produeixin espais de reflexió autèntics i així poder connectar amb el públic. Diferents capes d’informació i emocions.

Avortament, violacions, estereotips... són algunes constants dels temes que acares. ¿Històricament la fotografia no ha estat gaire «feminista», oi?
La fotografia ha estat —i ho continua estant— dominada per una mirada masculina i colonial, ja que simplement es correspon amb qui l’usa i té poder de decisió sobre la distribució que se’n fa. Quines són les teves obsessions? Soc una persona molt obsessiva per naturalesa. Encara que prefereixo anomenar-ho curiositat intensa, tinc una tendència a buscar el perquè de tot, a voler entendre, a connectar aspectes que m’ajudin a trobar una mica d’ordre en tot aquest caos.

Com a creadora, ¿creus que la fotografia és un mitjà que respon contra l’obsessió o és l’obsessió mateixa?
Personalment, és el mitjà amb què busco respostes a les meves obsessions.

Activitats

EXPOSICIÓ
Del 22 d'abril al 20 de juny de 2021
Balcó Foyer
Més info

TALLER DE LA SELFIE
17 de gener 2021
Sala Tenor Viñas
Més info