Totes les noticies

L'espectacular producció de 'Tristan und Isolde' arriba al Liceu

  • El mestre Josep Pons, que ha renovat com a director musical del Liceu fins a la temporada 2021/22, condueix l’òpera que va revolucionar les normes harmòniques i la música tonal i que representa l’homenatge que Wagner va voler fer a l’amor
  • Iréne Theorin i Stefan Vinke, indiscutibles triomfadors al Liceu com a Brünnhilde i Siegfried, respectivament, a ‘Der Ring des Nibelungen’, tornen a Barcelona
  • Una gegant semiesfera de 5,2 tones marca la impactant escenografia ideada per Alfons Flores, que completa l’equip artístic de La Fura dels Baus juntament amb Franc Aleu (videoprojeccions) i Josep Abril (vestuari)

Josep Pons i Àlex Ollé.

Barcelona, 23 de novembre de 2017. El Gran Teatre del Liceu acull, del 28 de novembre al 15 de desembre, la impactant producció de Tristan und Isolde de Wagner dirigida per Àlex Ollé de La Fura dels Baus i sota la batuta del mestre Josep Pons. Iréne Theorin i Stefan Vinke encapçalen un repartiment wagnerià de primer nivell amb Albert Dohmen, Greer Grimsley i Sarah Connolly, que ompliran l’espectacular posada en escena que han ideat els també integrants de La Fura Alfons Flores (escenografia), Franc Aleu (videocreació) i Josep Abril (vestuari), juntament amb la il·luminació d’Urs Schönebaum. L’Orquestra i el Cor del Liceu completaran un equip artístic al servei d’una de les més grans històries d’amor i mort mai explicades.

Una espectacular posada en escena

Una gegant semiesfera de 5.200 kg corona l’escenari i esdevé el centre de l’univers simbòlic d’aquest muntatge. Una estructura que esdevindrà una gran lluna en el primer acte i que bascularà i començarà un descens progressiu per esdevenir el castell del Rei Marke en el segon acte. En el tercer i últim, acabarà convertint-se en la gran llosa que carrega el personatge de Tristan. Aquesta gran semiesfera s’acompanya també d’una plataforma en moviment i de videoprojeccions que potencia la vessant simbòlica del muntatge i els sentiments interns dels seus personatges. Una posada en escena excel·lent de l’equip artístic de La Fura dels Baus que reforça l’ideal wagnerià de voler construir “l’obra d’art total” i que es troba a “l’ADN de la Fura dels Baus com a companyia multidisciplinar”, assegura Ollé.

Tristan und Isolde és la culminació de l’ideari artístic de Wagner. L’obra és, alhora, la traducció musical de la filosofia nihilista d’Arthur Schopenhauer i un homenatge a l’amor del propi Wagner, que assegurava: “com que en aquesta vida mai no he sentit la veritable felicitat de l’amor, he d’erigir un monument al més bell de tots els meus somnis, en el qual, de principi a fi, aquest amor ha de saciar-se de fons”.

L’òpera de Wagner suposa un nou repte pel director musical Josep Pons i per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, que s’enfronten a “l’òpera més cambrística del compositor alemany”. Una òpera que va obrir camí per les composicions del segle XX revolucionant, amb la seva ambigüitat harmònica, la música tonal. El mestre es refereix concretament al conegut com acord Tristan per parlar de “la llavor que destruiria en un futur la tonalitat”. Un acord inestable amb el qual juga el compositor alemany per reforçar l’expressió dramàtica de l’obra, per explicar el sentiment dels dos personatges principals i la seva aproximació a l’amor. “Wagner no volia sorprendre musicalment, sinó dramàticament”, assegura el mestre Pons.

Tristan und Isolde és un drama musical en tres actes, llibret i música de Richard Wagner. Una història d’amor, traïció, venjança i mort que ens acosta l’enamorament místic i espiritual al qual s’entreguen Tristan i Isolde i que esdevé un viatge a l’interior de les emocions.  Aquesta òpera es va representar per primer cop el 10 de juny de 1865 al Hoftheater de Munic. Al Liceu va arribar el 8 de novembre de 1899, on s’ha representat un total de 171 vegades, essent la darrera ocasió el 18 de març  de 2015.     

Activitats al voltant de l’òpera

Dotze artistes, coneixedors de la importància d’aquest drama musical, han volgut expressar en imatges el sentiment que els envaeix quan se submergeixen dins el text i la música de Tristany i Isolda. Ho faran en una exposició al Balcó Foyer titulada Projecte Tristan i comissariada pel col·leccionista privat Manel Bertran Mariné, que es podrà veure fins el proper 16 de desembre. Temes com l’amor, l’atracció, el desig, l’agonia o la venjança són presents a les obres de Robert Llimós, Montse Clausells, Manolo Sierra, Marcos Palazzi, Opus Nigrum, Fran Recacha, Fabio Hurtado, Jordi Gispert, Ramon Lombarte, Henry Flórez, Kike Meana i Xevi Solà.

A més de l’exposició, el Liceu proposa un seguit d’activitats al voltant d’aquest títol, com la conferència Atreveix-te amb Wagner. L’acord Tristan, quatre notes que van canviar el món, que a càrrec del doctor en Humanitats, músic i historiador Carlos Calderón ens descobreix les claus per entendre l’òpera amb la qual Wagner va transgredir les normes clàssiques de la música.