Article

L'espiral en la creació

Si el Liceu pot ser entès com una Acadèmia de les emocions i passions humanes i l’òpera el pretext per a somniar, aquest format discursiu té vocació d’aprofundir i reflexionar sobre la condició humana i les seves preocupacions. 

El continu de la temporada serà doncs, l’obsessió: entesa com l’estat d’una persona dominada per una idea fixa i persistent que no l’abandona. Quantes vegades comprovem el despertador per agafar un vol de matinada? Quantes vegades hem de comprovar que la porta de casa està ben tancada a la nit? Quin va ser l’impuls de Claude Monet per pintar 250 vegades els mateixos nenúfars del seu jardí de Giverny? 

En la seva translació en el món de l’òpera entrem en una magnífica galeria de personatges que trobarem durant aquesta temporada: un Don Giovanni com a depredador sexual obsessiu amb la condició femenina; un Alfredo com a estereotip de l’amant ardent a La traviata; el dolor d’un Hoffmann obsessionat per triomfar en l’amor però que només trobarà consol en el geni creatiu a Les contes d’Hoffmann; un malvat Jago que intriga per destruir un gelós Otello; Tannhäuser que busca la redempció; una parella com Mimì i Rodolfo que cerca tornar a un passat més feliç a La bohème; un professor Higgins maquinant per convertir Eliza, la florista del Convent Garden en una dama al musical My Fair Lady, o una Lucia de Lammermoor que, com a flor trastornada, no cedeix en l’impuls d’estar amb el seu estimat. 

Al costat d’aquests suggeridors individus, convidem a una sèrie de Veus que miraran d’amplificar l’experiència de la creació com a camí terapèutic i rehabilitador. Davant dels traumes, l’art té un paper determinant, sent l’obra reparadora pels mateixos artistes i també curativa per a la comunitat. Aquestes sis Veus ens ajudaran a cartografiar l’obsessió: Luis Rojas Marcos (psiquiatre), Chiharu Shiota, Louise Bourgeois i Laia Abril (artistes visuals), Joan Margarit (poeta) i Nuccio Ordine (filòsof). Acompanyats per aquestes personalitats analitzarem la semàntica del subjecte obsessió. 

En aquesta època post-COVID serà el moment de les insinuacions, el símbol, el gest, el silenci i la idea poètica. Com a venedors de felicitat, aquesta temporada és una promesa de gaudi, però alhora de reflexió, creixement i futur.