Totes les noticies

'Lessons in Love and Violence' s'estrena al Liceu dirigit per Josep Pons

  • El Gran Teatre del Liceu acull l’estrena a Espanya de l’òpera contemporània Lessons in Love and Violence, amb música de George Benjamin i llibret de Martin Crimp. La posada en escena de Katie Mitchell situa a l’actualitat una obra basada en fons medievals que explica la relació entre el rei Eduard II i el seu amant Piers Gaveston
  • L’obra, estrenada el 2018 a Londres, és una coproducció del Liceu amb la Royal Opera House, el Teatro Real de Madrid, la Dutch National Opera d’Amsterdam, la Staatsoper d’Hamburg, l’Opera de Lyon i la Lyric Opera of Chicago
  • El mestre Josep Pons dirigeix una extraordinària partitura acompanyat de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Per garantir les distàncies mínimes entre els músics, el fossat s’estén a les quatre primeres files de platea
  • Un repartiment immillorable donarà vida a una òpera plena de tensió vocal: Stéphane Degout com a rei, Georgia Jarman encarnant a Isabel, Daniel Okulitch com a Gaveston i Peter Hoare representant a Mortimer. La majoria de l’elenc vocal de l’obra actua per primera vegada al Liceu
  • Aquesta és una cita molt esperada pel públic liceista, després de l’èxit de Written on Skin, del mateix compositor i llibretista, obra presentada al Teatre el 2016
  • L’obra compta amb el patrocini en exclusiva de la Fundación BBVA

Barcelona, 23 de febrer de 2021. Del 26 de febrer a l’11 de març, el públic del Gran Teatre del Liceu podrà gaudir de l’estrena a Espanya de l’òpera Lessons in Love and Violence del compositor George Benjamin, una de les grans figures de la música contemporània britànica, i text de Martin Crimp, que s’inspira en l’obra literària Edward II de Christopher Marlowe. La posada en escena de Katie Mitchell, que exposa l’abandonament de responsabilitats d’un governant lliurat al seu propi gaudi, continua essent un model en aquests temps de desafecció envers la política.

Aquesta nova coproducció del Liceu amb la Royal Opera House, el Teatro Real de Madrid, la Dutch National Opera d’Amsterdam, la Staatsoper d’Hamburg, l’Opera de Lyon  i la Lyric Opera of Chicago arriba a l’escenari del Teatre després de la seva estrena a Londres el 2018 i d’haver-se representat amb èxit a diversos teatres d’arreu d’Europa. Un cop acabades les funcions al Liceu, Lessons in Love and Violence viatjarà al Teatro Real de Madrid.

La música de George Benjamin, amb una clara presència internacional, es va introduir a Espanya a la dècada dels noranta gràcies al director Josep Pons, al capdavant de la desapareguda Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Després d’haver col·laborat plegats en diversos projectes, ara es tornen a retrobar per portar a l'escenari del Liceu una extraordinària partitura plena d’efectes i colors que dirigirà el mestre Josep Pons amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Precisament, la gran riquesa orquestral que requereix l’obra fa que el fossat s’estengui fins a les quatre primeres files de platea per tal de garantir les distàncies mínimes entre els músics, assegurant la seguretat a dalt i a baix de l’escenari i seguir, així, amb l’exigència que requereix la cultura segura.

Després de l’èxit al Teatre el 2016 de l’obra Written on Skin, del mateix compositor i llibretista, l’estrena de Lessons in Love and Violence és una de les grans cites esperades de la temporada. En paraules de Josep Pons, l’obra “marca el camí de l’òpera del s.XXI. Enllaça amb els grans títols del passat i, sobre la base d’un gran text, s’obre cap a noves propostes estètiques, com al seu dia ho van fer Mozart, Wagner, Verdi, Debussy o Britten”.

Una peça com Lessons in Love and Violence demana cantants excepcionals, ja que la música vocal de Benjamin exigeix una dimensió dramàtica ben treballada i el control ferm de la respiració. Les veus que participaran al Liceu coincideixen en diversos noms amb els de l’estrena a Londres el 2018 i suposen el seu debut al Teatre: el baríton Stéphane Degout reprendrà aquí el paper del rei - mentre que el contratenor Samuel Boden repetirà com a fill-, i el tenor Peter Hoare esdevindrà una altra vegada Mortimer. Al repartiment s’hi afegeix el paper d’Isabel, el més exigent, que recaurà aquesta vegada en la soprano Georgia Jarman, mentre que el baix canadenc Daniel Okulitch defensarà el personatge de Gaveston, amant del rei. Completen l’elenc vocal Isabella Gaudí, Gemma Coma-Alabert i Toni Marsol, els únics tres cantants del repartiment que ja han actuat al Teatre. L’actriu Ocean Barrington-Cook, que ja va fer la filla del monarca al Covent Garden, aquí reprendrà el paper, que tot i ser mut té una importància crucial –tal com es podrà veure– al final de la història.

L’obra contemporània està inspirada en un episodi real de l’Anglaterra del segle XIV: Eduard II Plantagenet (1308-1327), acabat de coronar rei, es va enderiar amb el maquinador plebeu Piers Gaveston –algunes teories apunten que van ser amants–, i el seu favoritisme en atribuir-li importants parcel·les de poder va ajudar a desestabilitzar la solidesa del regne, tot posant-se en contra l’aristocràcia militar. Al final els nobles van conspirar perquè Gaveston fos bandejat del regne i el rei abdiqués en benefici del seu fill, el futur Eduard III, el qual durant el procés d’humiliació i d’enderrocament del seu pare va aprendre diverses lliçons valuoses sobre l’amor i la violència.

L’òpera de George Benjamin, amb llibret de Martin Crimp, és una nova revisió del mateix drama, tot obviant les referències històriques i posant el focus en les profunditats psicològiques dels personatges. Lessons in Love and Violence a més d’oferir un text contemporani d’alta qualitat, és un advertiment moral sobre el revers fosc de l’ambició de poder, i com aquesta obsessió mena els homes a la follia, la deslleialtat i la solitud. Katie Mitchell ofereix una posada en escena contemporània acompanyada de recursos impactants. També utilitza els moviments a càmera lenta, una gestualitat que emfatitza poderosament el drama.

L’òpera està dividida en set escenes i la música hi avança de manera fluida i ininterrompuda, on l’orquestra es tenyeix d’un contrast de sons al servei de la impetuositat i la crueltat de la història. Però també hi ha moments per a la reflexió, la bellesa i la calma, que Benjamin reserva, especialment, a les transicions entre les escenes i en què exhibeix el seu talent com a artesà de les miniatures instrumentals. La partitura està farcida de grans moments musicals com el que protagonitza Gaveston a la primera escena del primer acte quan confessa la seva atracció cap al rei, amb un estil vocal càlid que recorda molt la tradició vocal religiosa anglesa. A la tercera escena de la primera part, s’esdevé un diàleg líric entre el rei i l’amant que es remata amb un crescendo expressionista de gran intensitat. Però un dels clímax musicals de l’obra succeeix en el diàleg final entre Isabel i el seu fill, en una exploració de Benjamin de la tessitura vocal més alta, tant per a soprano com per a contratenor. Un joc de contrastos entre aguts exigents i esclats orquestrals que recorden els moments viscerals d’obres mestres, com Lulu d’Alban Berg.

Amb el patrocini en exclusiva de