Les veus de l'obsessió

Lousie Bourgeois, artista, escultora i gravadora

“Art exhausts me” – Louise Bourgeois

Louise Bourgeois (© Mathias Johansson)
Louise Bourgeois (© Mathias Johansson)

Protagonista única del panorama artístic del segle XX, l’obra de Louise Bourgeois se situa entre el surrealisme, l’expressionisme, la psicoanàlisi i el feminisme. El seu treball es vertebra en una mena de recerca emocional, una manera d’escriure compulsivament el seu passat, tot reivindicant la seva identitat femenina.

Bourgeois visita amb obsessió les fòbies i fílies que marquen la seva existència: el cos femení autoreferencial, les mutilacions, la síntesi d’emocions, l’autoritat del pare, l’aranya, la fragilitat, la música o l’insomni, entre d’altres.

Un viatge a l’interior de la vida i l’imaginari d’una icona de l’art modern. Una aproximació íntima, humana i educativa al món d’una artista universal i irrepetible; una creadora sense màscara i sense filtres: Louise Bourgeois.

Louise, l’art és una obsessió?
No. En l’art s’ha d’evitar l’obsessió, perquè l’obsessió és un estat d’ésser. És un estat de l’ésser lamentable. Si estàs posseït per una obsessió no pots funcionar. Alguns artistes tenen èxit, alguns són derivats i alguns són originals. En definitiva, ser artista és un privilegi; no és un métier. Es neix artista. No hi pots fer res. No tens cap altra opció.

L’art és, doncs, una síndrome?
Ser creador és inevitable, és la concurrència d’un conjunt de símptomes; una repetició. Això mostra una patologia.

Quin és el teu procés de creació?
Conceptualització i realització de l’art. No hi ha un sense l’altre, però primer ha de venir el concepte. Puc ser contradictòria d’una peça a l’altra. La realització d’una obra pot tenir lloc dos o tres anys després de la idea.

Hi ha alguna emoció que es pot tenir i continuar fent art?
Sí, la compassió. Sense compassió no hi ha feina, no hi ha vida, no hi ha res. Això és exactament així. Però, alhora, l’art no té res a veure amb l’amor, és més aviat l’absència d’amor. Crear és un acte d’alliberament i cada dia em torna aquesta necessitat d’alliberament. En termes de declaració en art, què prefereixes, cridar o callar? Depèn del que vulguis. Si vols atenció, aleshores crides.

Entrevista de la monografia Louise Bourgeois, Phaidon, 2003, amb el crític Paulo Herkenhoff.

Activitats

EXPOSICIÓ
Spider, 1994 (préstec del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia)
Del 26 de febrer al 15 d'abril de 2021
Sala Miralls
Més info
 

Spider, 1994.