Playlist

Moments musicals clau Wozzeck

Obra mestra de l'Escola de Viena, per la seva poderosa fusió entre música i drama.

Acte II, Marie, Wozzeck

«Was die Steine glänzen?»

Al primer acte, Marie, l’amistançada de Wozzeck, ha estat flirtejant amb el Tambor Major, un membre de la banda de música de l’exèrcit. En començar el segon, sabem que la relació adúltera s’ha consumat i Marie no se’n penedeix: el Tambor Major ha regalat a Marie unes arracades, i ella es mira al mirall celebrant el regal. Quan Wozzeck arriba, pregunta per la procedència de les arracades, i Marie es resisteix a dir la veritat, i amb això fa que ell comenci a atiar la seva gelosia. Musicalment, el segon acte és una simfonia –en cinc moviments–, i la primera escena funciona a partir de l’estructura de la forma sonata, una de les moltes presumpcions de Berg en aquesta òpera.

Acte III, Marie

«Und ist kein Betrug»

El deteriorament de la relació entre Marie i Wozzeck s’ha accelerat, i en aquest punt de la història ella ja li ha estat infidel i ell ha embogit per culpa de la gelosia. Marie, no obstant això, sent remordiments i de nit a la seva habitació intenta expiar la culpa llegint fragments de la Bíblia i pregant pel perdó diví. En aquesta escena del tercer acte, la forma musical triada per Berg és una variació sobre un tema, que en el monòleg de Marie s’acosta a la forma d’una ària clàssica per a soprano, però tractada amb tota l’experimentació atonal que recorre l’òpera.

 

Acte III, Marie, Wozzeck

«Dort links geht’s in die Stadt»

Marie ha decidit finalment abandonar Wozzeck, i mentre caminen de nit pel bosc busca el moment de confessar-li la veritat. Wozzeck, que està del tot alienat, es resisteix a acceptar la realitat i en un arravatament de ràbia l’apunyala mentre despunta al cel una lluna de sang. En aquest cas, Berg va triar la forma musical de la variació sobre una sola nota, que en aquesta escena és el Si: a la manera dels leitmotiv wagnerians, els acords de Si equivalen a la mort, que en aquesta escena es manifesta primer com a premonició, i finalment com a element obsessiu en el moment en què Wozzeck assassina Marie.