Les veus de l'obsessió

Nuccio Ordine, professor i filòsof

Professor de Literatura italiana a la Universitat de Calàbria, especialista en Giordano Bruno i en el Renaixement i filòsof, Nuccio Ordine és autors de llibres com La utilitat de l’inútil o Clàssics per a la vida.

Nuccio Ordine.Què significa l’obsessió?
Ariosto i Shakespeare, per exemple, han il·lustrat de manera meravellosa l’obsessió destructiva que provoca la gelosia: Orland perd el seny i la seva dignitat de paladí (la traïció d’Angèlica el porta a la bogeria i a desposseir-se de les seves armes), mentre que Otel·lo (caient en la trampa de Iago) perd la seva fidel Desdèmona i la seva pròpia vida. Tanmateix, també existeix una obsessió creativa, basada en la impossibilitat de tenir l’objecte del desig: sense el pensament fix en Laura, Petrarca no hauria escrit gaires de les seves obres i, sense l’amor per la filosofia, l’heroi furiós descrit per Giordano Bruno (en llatí, amb la paraula furor s’indicava també l’obsessió), no hauria pogut emprendre la seva incansable aventura del coneixement. I, en la literatura, hi ha fins i tot obsessions que tradueixen les “derrotes” en “victòries glorioses”: n’hi ha prou amb pensar en el gran Quixot que, a través de la seva obsessió per la cavalleria, mostra la realitat corrupta del seu temps, en què el vici [triomfa] sobre la virtut.

Les arts i les humanitats són una cura per a l’individu d’avui? Pot ser que ignori la seva necessitat?
Avui, lamentablement, hi ha una obsessió pels diners i pel benefici que només provoca destrucció. Tot el que no té una utilitat pràctica o material es considera “inútil”. Al món, triomfa cada vegada més la idea que el model del lliure mercat, amb les seves formes d’organització i les seves regles, s’ha d’imposar en tots els àmbits de la societat: de l’escola a la universitat, de la investigació científica a l’Administració pública, de la cultura als béns artístics. Caldria entendre que continuar ignorant la importància del que és “gratuït” i “desinteressat” significa accelerar la desertificació programada de l’esperit... 

Pot ser útil un filòsof per a la societat d’avui?
Els autèntics filòsofs, els literats, els científics, els artistes, els músics —totes les persones que operen realment en la cultura i que, amb freqüència, fan coincidir la cultura amb la seva pròpia vida— haurien (ho subratllo: haurien) de fer entendre, com recordava Michel de Montaigne, que l’ésser humà està format de cos i esperit: alimentar només el cos significa matar una part essencial de la nostra humanitat... Com ha de connectar amb la societat un teatre d’òpera? Un teatre d’òpera és un exemple viu de combinació de música, art i literatura: la poesia, l’escenografia, el cant, les arts figuratives i la dansa dialoguen entre si mantenint viva la relació amb els mites, amb la història, amb la tragèdia, amb la comèdia, amb els grans interrogants que travessen les nostres vides. Per això, igual com altres institucions culturals, un teatre d’òpera té el deure de valoritzar la memòria (davant l’oblit) i de recordar-nos que els sabers que no reporten beneficis són fonamentals per vèncer l’odi i la intolerància, el racisme i la violència. Sense la música, la filosofia, l’art o la literatura, serà difícil aconseguir que la humanitat sigui més humana.

Activitats

CONFERÈNCIA
L'obessió de la gelosia: Arioto, Cervantes i Mozart
Juny de 2021. Data a determinar.
Sala Cor.
Més info