Un gran festí líric sota la direcció de Domingo Hindoyan
Acte I, cor, Norma
«Casta diva»
La sacerdotessa Norma arriba a la clariana del bosc on es reuneix el seu poble, a l'espera que els condueixi a la guerra contra els romans. Però Norma opta per la pau: es dirigeix a l'altar amb una branca de vesc a la mà i resa una pregària a la lluna, materialitzada en Casta diva, una de les peces més famoses i exigents del repertori per a soprano lírica. En qualsevol cas, és interessant emmarcar Casta diva en el conjunt de l'escena que comença amb el recitatiu Sediziose voci, voci di guerra i que conclou amb la cabaletta frenètica Fine al rito, un dels moments més vibrants de tota l'òpera i que també posa a prova la capacitat vocal i respiratòria de la soprano estel·lar.
Acte II, Norma, Adalgisa
«Deh! Con te, con te li prendi»
Després de saber que Pollione l'ha abandonada, Norma intenta venjar-se del seu estimat amb un acte terrible, l'assassinat dels seus dos fills. Però conscient de l'horror, Norma es penedeix i demana a la sacerdotessa Adalgisa que es faci càrrec d'ells i els porti al campament romà amb Pollione. En aquesta llarga escena, les dues sacerdotesses es llancen a un dueto virtuós de més de deu minuts –sumant el recitatiu i la cabaletta– en el qual cada nou compàs supera en dificultat i agilitat l'anterior. Un dels moments més esperats de l'òpera i una mostra del talent de Bellini per construir melodies clares, d'una bellesa brivant com poques hi ha en tot el repertori de bel canto.
Acte II, Norma, Pollione
«In mia man alfin tu sei»
Pollione ha estat capturat per la tribu gal·la quan es dirigia a la trobada amb Adalgisa, i Norma es queda tota sola amb el seu estimat per interrogar-lo. Pollione s'enfronta a una execució, però Norma li ofereix una sortida: podrà recuperar la seva llibertat i salvar la vida si accepta abandonar Adalgisa per sempre. Aquesta és una escena carregada de retrets, dolor i una tensió amorosa que frega l'amargor, perquè Pollione està disposat a triar la mort si no pot tenir l'amor de la rival de Norma. El dueto té fases virtuoses, però és sobretot un exercici de contenció emocional que ajuda a treure dels cantants el seu registre dramàtic més brillant.