Imagen
u

Acte 1. Preludi

En els més de deu minuts que dura el Preludi s’hi resumeix tota l’essència musical de Parsifal: Wagner exposa, d’un en un i amb claredat, tots els leitmotivs que sostindran argumentalment i emocional el pes de l’òpera, i ho fa d’una manera superior en comparació amb Götterdammerung, la seva anterior gran composició amb aquesta tècnica. El primer motiu és el de la redempció, que Wagner formula en dues versions complementàries per, tot seguit, donar pas, després d’un silenci profund i una entrada triomfal dels instruments de vent, al motiu del greal, seguit del motiu de la fe.

Acte I. Música de transformació

Quan el cavaller Gurnemanz intueix que Parsifal podria ser l’escollit que salvarà l’orde, li concedeix permís per entrar al castell i assistir a la consagració del greal. Montsalvat, per això, és un indret màgic ―«aquí el temps es converteix en espai», indica Gurnemanz―, i la realitat es transforma perquè els personatges accedeixin a un pla espiritual diferent. Aleshores sona un passatge, la música de transformació ―o Verwandlungsmusik―, que interromp la llarga cadena de leitmotivs amb noves cèl·lules melòdiques. A continuació es revelarà el poder màgic i pervers del greal.

Acte II. Cor de les Noies Flor

Quan Parsifal arriba al castell de Klingsor ha d’enfrontar-se a diverses proves; una de força ―derrotar els seus guardians― i una altra de resistència a la temptació, que culminarà en un duet amb Kundry. Abans, però, Parsifal es troba un cor de Noies Flor ―totes sopranos, amb sis veus principals― que intentaran desviar-lo de la missió amb un oferiment sexual. No arriba a ser una escena de ballet, però sí que és una altra ruptura en l’encadenament de leitmotivs que expandeix la riquesa musical de l’òpera i ofereix, també, uns minuts de música menys greu i, sens dubte, magistral.