Vés al contingut
Imagen

Acte I, Gilda

«Gualtier Maldè… Caro nome»

Rigoletto té retinguda la seva filla Gilda dins de casa sense que ningú en sàpiga la identitat i amb prou feines amb contacte amb l’exterior. En una sortida fugissera, s’ha trobat amb un pobre estudiant que es presenta amb el nom de Gualtier Maldè, i que ha promès de venir a alliberar-la. Així, mentre ho espera, Gilda reflexiona sobre l’amor sobtat que, de cop i volta, sent per ell –però no sap que es tracta del duc de Màntua, tot un depredador sexual–, i ho fa amb una ària de coloratura d’una bellesa radiant, d’una alta complexitat i amb un equilibri solament comparable amb el de les velles joies del bel canto.

 

Acte II, Rigoletto, Gilda

«Sì, vendetta, tremenda vendetta»

El duc de Màntua ha segrestat Gilda i l’ha retinguda a les masmorres del seu palau, on s’ha abonat en la luxúria i la tortura. Després de molts d’esforços, Rigoletto aconsegueix rescatar-la d’allà, i en un rampell d’ira jura venjar-se de manera tremenda envers tots els qui causants del greuge contra la seva estimada filla. La peça té forma de duet torrencial, en què contrasta la gravetat de la veu de Rigoletto i la dolçor aguda de Gilda, que respon son pare amb precs de pietat. Ella es manté enamorada de qui l’ha capturada, i encara creu que el seu capteniment es pot reformar, i que l’amor és possible.

 

Acte III, duc de Màntua

«La donna è mobile»

La peça més coneguda de l’òpera és una romança breu –no arriba ni tan sols a ser una ària– en la qual el duc de Màntua, a punt de llançar-se al seu vici luxuriós, reflexiona sobre el caràcter canviant de les dones. Amenaçat per Rigoletto, el duc s’aixopluga a casa del sicari Sparafucile, i allà festeja la seva germana, una dona de món de nom Maddalena. «La donna è mobile» culmina amb un dels finals més eufòrics i recognoscibles de l’òpera popular. I precisament per un coneixement tan estès, cantar-la bé resulta tremendament difícil.