Un mite universal: sense penediment, aquest depredador neix lliure per autodestruir-se

Don Giovanni, seductor en sèrie i narcisista obsessiu compulsiu, tot infringint les regles socials s’acaba traint a si mateix: acompanyat pel sofisticat servent Leporello, viurem les seves aventures amoroses, i perseguit pel fantasma de l’home assassinat al primer quadre, acabarà sopant amb ell i serà instat a penedir-se’n, però s’hi negarà. Parafrasejant Carmen, de l’obra homònima de Bizet, “libre il est né et libre il mourra”. 

Fruit de la reeixida segona col·laboració entre Mozart i Lorenzo da Ponte (després de Figaro i abans de Così), Don Giovanni és un títol atrevit que ha conquistat el públic des que es va estrenar l’any 1787. 

Juntament amb Don Quixot i Faust, Don Joan forma part dels mites essencials que han construït Europa i l’arquetip sobre el qual tornar amb idees noves. Així, en l’època del #MeToo, l’òpera Don Giovanni  representa el depredador sexual de sang freda, però també l’oportunitat de posar la societat davant d’un mirall per mostrar la naturalesa estesa del comportament misogin. 

Situat entre la tragèdia i la comèdia, aquest potent drama combina una música captivadora amb un personatge central seductor que fascina per la seva complexitat psicològica. Escènicament, Christof Loy signa aquesta atractiva producció de l’Òpera de Frankfurt en què s’emfatitza l’interior dels personatges i on Don Giovanni inicia una cacera de 24 hores. Un antiheroi desesperat i solitari ara, incapaç de tenir èxit. 

Amb el suport de:

 

Don Giovanni

DRAMMA GIOCOSO EN DOS ACTES.
Llibret de Lorenzo Da Ponte.
Estrena absoluta: 29/10/1787, al Teatre Nacional de Praga.
Estrena a Barcelona: 18/12/1849, al Teatre Principal.
Estrena al Gran Teatre del Liceu: 21/02/1866.
Darrera representació al Liceu: 2/07/2017.
Total de representacions al Liceu: 87.