María Pagés vol transcendir el clixé romàntic i despullar el mite

Aclamat internacionalment com un dels millors espectacles de flamenc contemporani, De Scheherazade a Yo, Carmen és un nou apropament a dues dones lliures: d’una banda, la cigarrera gitana popularitzada per Georges Bizet a partir de la novel·la de Mérimée i, de l’altra, la narradora de Les mil i una nits del sultà persa Shahriar, que vol continuar estant viva i el manté despert tota la nit per tal de prosseguir el relat i salvar-se.

María Pagés vol transcendir el clixé romàntic i despullar el mite per llegir ambdós personatges centrals com dues dones que caminen sense pors, intel·ligents, orgulloses de les seves identitats sexuals i despullades de convencionalismes i folklorismes. Dones lliures que expressen sense rubor i sense por els seus desitjos i les seves passions.

Amb la dramatúrgia d’El Arbi El Harti, Pagés s’alça amb força davant dels espectadors, nítida i contundent, per expressar la realitat que afronta, construeix i desenvolupa l’ànima femenina. Cerca ser la veu de totes les dones, sense subterfugis, sense por ni connotacions construïdes a partir de la mirada masculina. Una descodificació dels estereotips creats i mantinguts al llarg dels segles. Dues dones parlant de dones.

PARADÍS: ser dona

Patrocina el Cercle de la Dansa

En coproducció amb: