CHIHARU SHIOTA: LAST HOPE

Chiharu Shiota s'inspira en el 'Winterreise' de Schubert

Sala Miralls
Del 8 de juny al 27 de juliol.

El públic assistent a La bohème, My Fair Lady i Lucia di Lammermoor podrà visitar la instal·lació de forma gratuïta durant la funció.

La resta de públic podrà venir de forma gratuïta dimecres i dissabtes de 10h a 14h.
Les entrades s'emeten amb franges horàries d'1 hora per poder fer la visita.

Si vols donar suport al Liceu de les Arts, fes la teva donació en el moment de reservar les invitacions.

RESERVA

El piano abstracte és com un record llunyà de la meva infantesa. Acostumo a col.leccionar objectes vells i antics perquè contenen records de gent que mai no he conegut. Per la meva feina he creat un objecte que conté la meva pròpia memòria.

Quan tenia nou anys una nit es va cremar la casa dels meus veïns. Ningú no va prendre mal, però van perdre totes les seves pertinences. L’endemà van portar el piano cremat davant de casa seva. Va ser el so de la fusta cremant-se el que m’havia despertat aquella nit, però el piano que jo vaig veure havia perdut tot el so. Per mi, aquell piano cremat va esdevenir més bonic que abans, i semblava que s’hagués tornat més fort.

El meu art comença amb un sentiment personal o una emoció, però vull que això s’expandeixi cap a alguna cosa universal. Quan escoltem música, ens desperta records, però ara no escolto la música, la vull visualitzar en els fils i les partitures.

Crec que el silenci sovint és més fort i més bonic que qualsevol so ho pugui ser.

El títol per aquesta instal.lació està inspirat per la “Darrera Esperança” de Schubert, composada per Winterreise, peça que va crear quan va saber que la seva mort era inevitable. La música és un pes al cor perquè sembla terrible. Però jo veig la mort com un nou començar, no un final. La mort no és una limitació de l’existència o la memòria. Pertany al cicle de la vida com un nou estat de ser. És com moure’s cap a un Univers més gran, on els nostres pensaments i memòries romanen. La memòria esdevé encara més forta. La memòria de l’art sempre perdurarà en l’observador.